La victòria del teatre i imaginació

La Cia. Per Sé presenta Gurs, una original versió de Shakespeare ambientada en un camp de concentració

GURS, basada en “Penes d’amor perdudes” de W. Shakespeare

Dramatúrgia: Anna Gras, Kevin G. Martos, Albert Viñas

Direcció de Joan Morillo

Direcció musical: Oscar Machancoses

Amb Kevin G. Martos, Anna Gras, Sagrado Nova, Xavier Nuñez, Magda Puig, Luis Miguel R. Luna i Albert Viñas

Dissabte 31 d’octubre de 2009

Teatre de Ponent de Granollers

Pluja, fred, fang i gana, molta gana. És evident que les inhumanes condicions de vida d’un camp de refugiats no són gens adients per a la creativitat i la cultura. I el camp de Gurb, a França, no n’és l’excepció. Entre 1940 i 1945 van passar-hi més de 60 mil persones, i gairebé la metitat erern republicans que fugien del règim franquista després de la Guerra Civil. Malgrat la duresa de la situació, però, se sap que els interns van organitzar-se per tenir la seva pròpia vida cultural. Exposicions, orquestres, esports, conferències...i perquè no una obra de teatre? A partir d’aquesta premissa, i en línia amb la màgica barreja de realitat i ficció que plantejava la meravellosa La vida és bella, de Roberto Benigni, la companyia Per Sé presenta Gurs, el seu primer espectacle. Una versió de Penes d’amor perdudes de William Shakespeare convertida en un simpàtic musical que aquest passat cap de setmana s’ha pogut veure al Teatre de Ponent.

Terra enfangat, austeres lliteres de fusta.. Som a un mòdul del camp de concentració de Gurs. Quatre ex-combatents, avorrits, es distreuen amb l’arribada de dues refugiades. L’aparició d’un llibre de Shakespeare transformarà la crua realitat en una divertida representació teatral, una escapada necessària per sobreviure i mantenir l’esperança.

Gurs és una molt bona idea teatral, un exemple de les possibilitats del teatre dins el teatre i la importància de la imaginació per convertir una obra clàssica en quelcom més. Les dues realitats, la del camp i les Penes d’amor perdudes de Shakespere estan molt ben encaixades i el joc dramàtic s’entén i funciona. Potser les actuacions són, malgrat l’energia i l’entrega de tots els intèrprets, massa irregulars, amb una dicció molt millorable, un excés de tics i un to de caricatura poc treballat (destaquen la granollerina Anna Gras, molt expressiva, i Albert Viñas, de Lliçà d’Amunt). Però l’afilat verb de Shakespeare i els enginyosos diàlegs entren molt bé. El problema de Gurs és haver-lo convertit amb un musical, un gènere que exigeix molt més que voluntat i música en directe. Com a obra de teatre, Gurs funciona, malgrat les seves limitacions. Per ser un musical es necessitarien actors amb més talent i tècnica musical.