Poesia al llimb

L’espectacle Klàssics apropa sversos d’autors catalans a través d’una original dramatúrgia

Klàssics

Direcció de Txell Roda

Amb Òscar Intente i Mariona Casanovas

Dissabte 17 d’octubre de 2009

Teatre de Ponent de Granollers

Convertir les lectures obligatòries en una experiencia teatral. Amb aquest repte va arrencar fa nou anys al Teatre de Ponent de Granollers el projecte Teatre i Literatura, que ha apropat a alumnes de batxillerat adaptacions escèniques de les novel·les i els llibres de poesia inclosos al currículum escolar. Ara, aquestes obres s’obren al públic en general i la poesia és la protagonista de la primera peça que s’ha pogut veure aquest cap de setmana al teatre granollerí. Dramatitzada per Jonay Roda i sota la direcció de Txell Roda, Klàssics té la voluntat d’apropar versos de poetes catalans i gaudir dels versos recitats i interpretats. El resultat, senzill i sensible, no és apte per a espectadors inquiets. El ritme pausat convida a deixar-se portar pels versos i la seva musicalitat.

Una rampa blanca és un penya-segat envoltat de foscor. Al capdamunt, un faristol i un llibre. Quatre cadires envolten aquest espai indefinit, gairebé celestial. Un home, de blanc rigurós i amb ulleres de sol permanents, es mou indecís amb un beguda a la mà. Una dona, vestida també de blanc, arriba poc després. Tots dos esperen un recital de poesia que sembla no començar mai. Durant l’espera, el seu diàleg es transforma en poesies de Verdaguer, Espriu, Foix, Maragall, Brossa... Mica en mica, entre els versos, anirem descobrint qui són i per què són aquí. Ella, una jove estudiant enamorada; ell, un misteriós poeta i professor. Comparteixen l’amor per la poesia, que, per a ells, és una forma de viure, una forma de pensar, de sentir i d’expressar-se.

No és fàcil trobar el ritme i el to en un espectacle basat en poesies. Tampoc ho és aconseguir que els actors recitin els versos amb la màxima naturalitat i que aquests arribin a orelles poc acostumades a sentir poesia. I aquests factors previs, incontrolables, compliquen molt la fluïdesa de Klàssics, un espectacle ple de sensibilitat amb el que no és fàcil connectar. Tampoc ajuda la irregular interpretació dels dos protagonistes. Mentre Òscar Intente es mostra més expressiu i orgànic, Mariona Casanovas , més rigida, resol el seu paper gràcies al bon recitar i una bonica veu. El gran encert de la funció és la dramaturgia, que mica en mica va agafant cos. Jonay Roda troba la fòrmula per anar dosificant amb saviesa els secrets dels personatges i converteix un sincer homenatge a Gabriel Ferrater en un emotiu viatge per la poesia catalana.