Shakespeare i el bar

Txu Morillas presenta un espectacle de monòlegs femenins del dramàtug entre soroll de cafès i entrepans.

ESCOLTA’M

A partir de textos de William Shakespeare

Tria de textos i interpretació: Txu Morillas

Música: Mercè Miró

Dissabte 27 de març de 2010

Bar La Troca - Granollers

Shakespere no rima amb bar. Dissabte, a La Troca, va quedar clar que els versos del dramaturg anglès no es porten gens bé amb el soroll dels cafès ni amb l’entrar i sortir de gent. Txu Morillas va presentar un breu espectacle a partir de monòlegs femenins de Shakespeare i l’actuació que va tenir el mèrit afegit d’haver de lluitar contra multitud d’elements en contra. Poc es pot dir dels responsables del bar que, posant per davant la caixa, no van aturar la seva activitat. La decisió d’oferir espectacles de petit format gratuïts en un espai com aquest és molt lloable i engrescadora, però potser caldria plantejar-se quin tipus d’espectacles hi tenen cabuda, com per exemple uns monòlegs humorístics. El recital, que substituïa la lectura de contes de Maria Manau i Marta G. Otin prevista en un principi, s’hauria merescut un millor entorn, tant per la sentida actuació de l’actriu vallesana com per l’acurada selecció dels versos. Per sort, acostumats com estan els actors a concentrar-se al màxim obviant els estossecs o el rebregar del paper dels caramels del públic, és gairebé segur que Morillas no va patir tant l’entorn hostil com el públic que l’envoltava, obligat a fer un gran esforç per sentir i percebre el patiment dels diferents personatges femenins de Shakespeare.

Més enllà d’aquests inconvenients, la proposta de Morillas, tant senzilla com original, va tenir la virtut de ressaltar la contemporaneïtat de Shakespeare en relació a un problema tant greu com el de la violència de gènere. Tot i que descontextualitzats, els versos en boca de Pòrcia (Juli Cèsar), Lady Percy (Enric IV), Tamora (Titus Andrònic), Anna (Ricard III), Ofèlia (Hamlet), Constança (El Rei Joan), Lady Macbeth (Macbeth) i Margarida (Ricard III) transmeten el dolor, la humiliació, la desesperació, la violència i tota la gamma de sentiments que pot sentir una dona maltractada. La posada en escena, simple i delicada, incloïa elements d’interacció com unees espelmes, una corda o teles per ajudar l’actriu a dramatitzar cada monòleg. El resultat, un atractiu recital que ens agradaria veure en condicions més adequades, amb un mínim de respecte pel treball actoral i pels textos de Shakespeare com el que segur sí que va merèixerel Cabaret Cabrón programat a la sala del costat una estona després.