El despatx, de Xavier Pujolràs
Cia 4 Produccions en coproducció amb La República de Guerrilla
Amb: Gerard, Ausellé, Xevi Ausellé, Carles Cors, Jordi Garangou i Jordi Puig
Teatre de Ponent de Granollers
Dissabte 25 d’abril de 2009
Assenyalar amb el dit és molt fàcil. Si un es fia només de les aparences i es deixa arrosegar per la intuïció i els prejudicis, trobar un culpable i una explicació resulta tant senzill com perillós, tant injust com alliberador. I perquè no transformar aquests instints en un joc teatral on l’espectador, desconcertat, intenti esbrinar què ha passat i qui és el culpable? Això és el que Xavier Pujolràs, de la companyia 4 Produccions pretén amb El despatx, thriller teatral que tanca la triologia d’habitacions que completen L’habitació del darrera i L’última habitació i que es va poder veure el passat cap de setmana al Teatre de Ponent.
Al despatx de direcció d’un institut religiós d’ensenyament secundari dos policies investiguen la desaparició d’un alumne d’11 anys. Un mossèn que dóna classes d’anglès, el pare i el conserge de l’escola són els principals sospitosos i seran sotmesos a un irritant i insistent questionari d’un comisari incapaç de deixar de parlar i d’un misteriós i silencios ajudant. Absurdes discussions sobre la qualitat del cafés de màquina o sobre l’ecologisme es barregen amb inquietants diàlegs i moviments dels protagonistes.
Des del principi es fan evidents les intencions del text de Pujolràs que, dosificant amb saviesa la informació és capaç d’inquietar i convertir una trama plena de tòpics (abusos sexuals d’un capellà inclosos) en un exercici teatral força eficaç. A mida que va avançant la funció sembla que es van aclarint moltes coses, però en tot moment queda una sensació que alguna cosa no quadra, i la resolució final sembla apropar-nos a un entramat excessivament previsible. El desajust actoral (les exagerades i poc creïbles interpretacions dels dos polícies contrasten amb la força i dramatisme dels sospitosos) i l’abús de diàlegs forçadament quotidians enmig d’altres típicament policiacs fan grinyolar però la proposta. Fins que un desconcertant i eficaç gir argumental acaba donant sentit a tota la trama i a l’estranyissima actitud de l’ajudant de l’inspector. Una solució un pèl forçada que forma part de tot el joc teatral i que té l’encert de no tancar tots els interrogants. Venjança o redempció?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada