CRÍTICA DE TEATRE

Hedda Gabler

4 estrelles

Podem triar el nostre camí cap a la felicitat o estem condemnats sense remei a viure insatisfets? Hedda Gabler, un dels textos més brillants de Henrik Ibsen és, més enllà d’un descarnat retrat de la burgesia, un clàssic universal i atemporal. Aquesta dona d’ambició sense límits, de ment recargolada i preocupada fins l’obsessió pel luxe i les aparences, ens remou les parts més fosques i desagradables de l’ànima. És per això que Pau Carrió, en la seva estrena com a director a la Biblioteca de Catalunya, ha optat per oferir la història com si fos un assaig, despullada dels artificis i la sofisticació vistes en la magnífica versió de Thomas Ostermeier (vist l’any passat al Teatre Lliure). Carrió centra la seva atenció en el text i els actors i els únics elements escènics són una taula i unes cadires, unes copes i el jazz de Llibert Fortuny en un tocadiscs. L’encert de triar Àurea Márquez, fantàstica, en el difícil paper de Hedda, i el correcte treball de la resta d’actors, és el millor d’aquesta versió que permet gaudir de l’essència d’Ibsen, malgrat s’intueix una falta de contundència escènica que resta emoció i ànima a la proposta.

PEP BARBANY