Crítica de teatre

EL GRAN INQUISIDOR

3 estrelles

Només cal fer un cop d’ull a les notícies per adonar-se que la contradicció entre el missatge de Jesús i les hipòcrites actuacions i paraules dels ministres de l’Església continua essent un tema tremendament actual. El gran inquisidor, un dels capítols més coneguts d’Els germans Karamàzov, de Fiódor Dostoievksi, relata la trobada entre un cardenal inquisidor de la Sevilla del segle XVI amb Jesús. Moisès Maicas i Josep Minguell l’han adaptat i el presenten com un monòleg que Minguell, perfecte en gestos i to de veu, interpreta amb l’única, silenciosa i serena interpel·lació de Laia de Mendoza, el femení rostre de Jesús. Davant el mestre original, aquest home desemmascara el seu rostre, ressentit, sorprenentment ateu i famolenc de poder. Convençut que la llibertat proclamada per Jesús fa infeliços els homes, accepta de bon grat indicar-los un camí sense pors ni dubtes. Qui millor que ell per donar alhora als febles el pa del cel i el pa de la terra?

El resultat és una peça íntima, densa, molt filosòfica, davant la qual cal adoptar una actitud de pacient atenció ja que l’interès, la intensitat i la profunditat del que es diu en poc més d’una hora, sota la dèbil llum d’uns ciris, demanen una relectura.

Pep Barbany