Crítica de Teatre

EX

2 ESTRELLES

Fa temps que el director i actor Abel Folk té clara quina és la formula de l'èxit, almenys si ens fixem en les xifres de taquilla de produccions com Pel Davant i Pel Darrera, Mentiders o Pels Pèls. Ara, després de dirigir a Joan Pera a Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes ha aterrat al Teatre Borràs amb Ex, una comèdia dels francesos Muriel Robin i Pierre Palmade que no tant sols ha adaptat, sinó que dirigeix i co-protagonitza amb Àngels Gonyalons.

L’argument, ben simple, ens explica la vida d’una parella després del divorci. El resultat dels diàlegs i els gags, no tant sols són previsibles, sinó que insisteixen de nou en un sentit de l’humor forçat, gastat, ple de tòpics on l’originalitat i l’acidesa (no feu cas de la intensa i enganyosa publicitat) brilla per la seva absència. El ple a sala i les rialles constants, però, demostren que aquest tipus de comèdies té el seu públic, espectadors que no busquen res més que passar una bona estona. I és que en això de distreure Ex compleix amb escreix, en part gràcies a la simpatia que desprenen Abel Folk i Àngels Gonyalons i a l’àgil ritme de la proposta.

I si alguna cosa destaca del conjunt és l’envoltori, ja que és en l’escenografia on s’ha concentrat l’esforç per oferir alguna cosa diferent. Resulta curiós el cub giratori dissenyat per Montse Amenós que, sota uns festiva combinació de música i il·luminació, aconsegueix en segons i amb molt pocs elements situar l’acció. Una aposta gens habitual en comèdies d’aquest estil, on normalment els decorats són formals i on tot es dóna mastegat a l’espectador. S’agraeix també l’assessorament del Mag Lari, que ha aportat idees com el motxo que desapareix dins el cubell o rapidíssims canvis de vestuari. Detalls de màgia al servei d’una història més graciosa que divertida on per no faltar cap tòpic la criada és una immigrant sud-americana i la dona no sap conduir.

PEP BARBANY