La caiguda del mur, a casa

Ponent organitza una emocionant lectura dramatizada d’una obra txeca amb la presència de l’autor

MIRACLE A LA CASA NEGRA de Milan Uhde

LECTURA DRAMATITZADA coordinada per Romana Redlova

Direcció: Frederic Roda

Amb Òscar Intente, Marta Otín, Dusan Tomic, Miquel Noguera, Montse Colomer, Maria Manau, Agustí Sanllehí i Francina G. Ars

Dijous 18 de novembre de 2009

Teatre de Ponent de Granollers

Quan l’escenografia, el vestuari i la coreografia desapareixen i només queda el text, una lectura  més  o menys interpretada i la il·luminació justa per no ser a les fosques, el paper del crític tampoc té massa sentit i aquest i deixa pas al cronista. Acostumat a l’envoltori, no és fàcil per a l’espectador enfrontar-se a les lectures dramatitzades, que l’obliguen a un major esforç d’atenció i d’imaginació. Un esforç que es veu recompensat per un plaer similar al que produeix la lectura d’un llibre i que posa el dramaturg en un pla de protagonisme gairebé absolut al qual no està malahuradament acostumat. Si la lectura compta, a més, amb la presència d’aquest autor, l’experiència esdevé totalment enriquidora.

Dijous, al Teatre de Ponent de Granollers, l’escriptor i dramaturg Milan Uhde, ex-ministre de cultura i president del parlament txec, va presentar, i alhora presenciar, la lectura en català de Miracle a la casa negra, la seva darrera obra, traduïda al català per David Utrera. L’activitat, emmarcada dins el projecte txecocatalà d’intercanvi dramaturgic organitzat conjuntament amb l’Institut de Teatre de Praga i el Centre Txec de Madrid, també serveix per conmemorar el 20è aniversari de la “Revolució de Vellut”, el procés de dissolució del Comunisme a Txecoslovàquia.

Considerada la millor obra txeca escrita després de la caiguda del Comunisme, Miracle a la casa negra té la virtut de reflectir, en el format de tragicomèdia familiar, la història recent de Texcolsovàquia. Una reunió familiar plena de rencor, retrets, misèries i un passat dolorós té com a protagonista la casa, símbol del pas del temps, de la història viscuda i de la resistència de l’amor, capaç de suportar totes les embestides i mantenir la unió, per fràgil i trencadisssa que aquesta sigui.

La lectura, va ser des de l’inici, un acte únic, emocionant tant per la seva simbologia històrica com per la presència de l’autor i del traductor. Les seves didàctiques explicacions introductòries, traduïdes al català per l’escenografa Romana Redlova, van dónar a la posterior lectura (interpretada  amb passió per un grup d’actors habituals de Ponent dirigits per Frederic Roda) una força i una potencia escènica molt difícil d’aconseguir en una lectura dramatitzada. L’atenció i els sincers aplaudiments del nombrós públic present al final de la lectura semblaven demanar que algú dels presents s’animés a portar a escena un text tant atractiu i evocador.