Incòmoda i divertida crueltat

S'estrena a Ponent La Gran Nit de Lurdes G. una fresca comèdia de final sorprenent

Una nit de cap d’any un grup d’amics es troben en una casa de muntanya per menjar junts el raïm i brindar amb cava. Música, ball, i moltes ganes de passar-ho bé són presents en aquesta festa, d’ambient juvenil reconeixible. La gran nit de Lurdes G., de la companyia Didascàlia Produccions, és una fresca comèdia de Josep Maria Miró i Cristina Clemente capaç d’anar de la blancor més naïf cap una inesperada i cruel negror fresca gràcies al joc que es capaç d’establir entre els seus protagonistes i el públic. Estrenada amb èxit a Barcelona, va presentar-se aquest cap de setmana al Teatre de Ponent. Divendres, la presència d’estudiants del Consorci de Normalització Lingüística, va ajudar a oferir un ple de públic poc habitual i molt engrescador.

Tots es coneixen i semblen seguir un ritual que es repeteix any rere any. Només una noia, la Lurdes, vestit groc, mirada innocent, és nova aquesta nit, i serà l’objectiu fàcil d’un joc cruel, de final inexplicable. El text de Clemente i Miró és juganer, i prova de fer-nos dubtar a cada moment de la personalitat real de cadascun d’ells, afegint elements de metateatralitat que, tot i no ser originals ajuden a la implicació del públic enriolat fins el silenci de la crua veritat.

Hi ha voluntat d’originalitat i sorpresa, i ganes d’enganxar al públic en aquesta història. Si bé és cert que els intèrprets, la majoria acabats de sortir de l’Institut del Teatre, transmeten tanta frescor i energia com inexperiència i falta de matisos (hi ha personatges que un no s’acaba de creure), tant el mètode conjunt i progressiu de creació de l’obra (explicat pel director a l’escola de l’espectador), com el bon rodatge de la peça afavoreixen l’impacte final, força original i engrescador.