Símptomes d’esgotament

L’exitós Esperando a Godoy de l’humorista uruguià omple Ponent quatre dies

ESPERANDO A GODOY, de Godoy

Direcció d’Anna Sabaté.

Amb Godoy.

Dissabte 29 d’agost de 2009

Teatre de Ponent de Granollers

“Hi ha matrimonis que acaben bé, però la majoria duren tota la vida”. Humor intel·ligent amb símptomes d’esgotament. Després d’onze temporades a la cartelera de Barcelona, l’humorista uruguià Wellington Angel Romero Godoy (conegut com a Godoy) ha aterrat al Teatre de Ponent de Granollers amb el seu exitós Esperando a Godoy, dins de la programació de festa major. I malgrat és evident que conserva intacte el segell personal del seu humor, es detecta en la proposta manca d’energia, quelcom que mantingui frescos l’interès i les rialles.

Godoy explica històries inventades sobre la seva extensa família, reflexiona sobre l’etern i gastat tema de les relacions de parella i dóna classes de dubtosa mitologia grega. Però al més mínim contacte amb el públic, aprofita l’ocasió per reivindicar el seu caràcter únic respecte la recent moda televisiva de monologuistes. “Jo sóc un charlista , no un monologuista”, assegura.

Qui no hagi vist mai un espectacle de Godoy és qui més pot gaudir de la fina ironia, dels jocs de paraules i de les curioses reflexions sobre la vida d’aquest entremaliat de vestit fosc, expressió entremaliada i una omnipresent arrecada a l’orella als seus seixanta anys i escaig (“més escaig que seixanta” segons afirma). Però qui ja hagi vist alguna vegada l’humorista uruguià en acció notarà certa falta d’espontaneïtat, un estrany abús dels silencis i els temps morts, molta repetició i en definitiva un espectacle que demana a crits una renovació, una empenta en forma d’actualització. Si la fòrmula del seu èxit ha estat tractar el públic amb intel·ligència, cercant rialles des de l’absurd però també des de la reflexió, l’esgotament no sembla pas quelcom que el talent de Godoy no pugui solventar. L’objectiu, que entre glop i glop de wisky escocès ens faci veure dos gats enlloc d’un i provem d’acariciar el que no és.