Bucay, els westerns, i les sorpreses de la vida

La companyia Donsami Magradat porta al Cercle Cultural de Cardedeu La síndrome de Bucay, una comèdia fresca i ben interpretada

LA SÍNDROME DE BUCAY de Joan Gallart

Direcció: Joan Gallart

Amb Bernat Quintana, Xevi Gómez i Aida Oset.

Dissabte 30 de gener de 2010

Centre Cultural de Cardedeu

Les sales alternatives són una font inesgotable de creació i risc teatral i un escenari imprescindible per als autors contemporanis que lluiten perquè els seus textos pugin a escena. I davant la dificultat d’allargar la vida de les peces més enllà de les dues o tres setmanes habituals s’ha extés els darrers anys la tendència a fer gires d’aquestes obres arreu de Catalunya, donant d’aquesta manera  a un públic més ampli l’oportunitat de gaudir en escenaris propers (tant teatres com centres culturals i casals) d’aquestes propostes. En aquesta línia treballa fa temps el Versus Teatre de Barcelona, una de les sales alternatives més veteranes i punt de partida de companyies com Donsami Magradat, que està de gira amb dues de seves darreres obres de més èxit. Dissabte, al Centre Cultural de Cardedeu, va poder-se veure La síndrome de Bucay, la darrera creació d’aquesta companyia, i d’aquí unes setmanes serà el torn de Sexe, amor i literatura, molt aplaudida tant al Versus com al Teatre Gaudí. Malgrat la falta d’escalfor d’una platea malahuradament massa buida, el públic de Caredeu va riure i gaudir amb aquesta comèdia fresca i ben interpretada.

L’èxitosa literatura d’autoajuda de Jorge Bucay enfrontada a la saviesa inherent en els westerns i els seus peculiars personatges. Dues maneres d’analitzar i veure la vida molt diferents que tenen en comú la seva capacitat de saciar la necessitat humana de trobar una ajuda, una guia per tirar endavant i fer front als problemes existencials. Santi, un noi romàntic i xerraire que treballa de portalliteres en un hospital, s’enamora de Rosa, una noia amb qui coincideix a l’autobús i que llegeix un llibre de Bucay. En el seu intent per seduïr la noia, Santi descobreix els contes de l’autor argentí i intenta fer entendre al seu amic i company de feina, en Robert, de la utilitat de les històries de Bucay per reflexionar sobre la pròpia vida. Però Robert, gran aficionat als westerns, prefereix continuar creient en la filosofia dels westerns, que utilitza obsessivament en les seves bromes.

Les casualitats de lvida i la necessitat de trobar un sentit a tot plegat són els grans protagonistes d’aquesta comèdia propera, un pèl surrealista i amb un final sorprenent. El millor de l’obra de Joan Gallart és, més enllà d’un text simpàtic amb personatges creibles malgrat les seves extravagàncies, el treball del trio actoral. Destaquen Xevi Gómez, esbojarrat i molt entregat al paper més freak, i un divertit i sorprenent Bernat Quintana (que substitueix amb gran eficàcia l’actor incial, David Verdaguer). Aida Oset, malgrat el seu paper més limitat, també transmet tota la tendresa i feminitat del seu personatge.