Desig adolescent, veritat escènica

De-Sideris, que obre temporada al Teatre de Ponent, és una obra potent i original que mescla joves sense experiència actoral amb una direcció professional.

De sideris
d'Helena Tornero la companyia Ponent Jove

Direcció de Roberto Romei i Marta G. Otín

Amb Núria Adán, Duna Bosch, Mireia Bosch, Yeray Cremades, Adrià Girona, Mariona Gual, Teresa Guixé, Noel Jiménez, Cèlia Legaz, David Martín, Aïda Nacher i Raúl Ribas.

Divendres 24 de setembre de 2010

Teatre de Ponent de Granollers

Si l'aposta pel risc, la reinvenció constant i la recerca de noves fòrmules escèniques són les raons de ser de les sales alternatives l'inici de curs del Teatre Ponent és tota una declaració d'intencions. La petita sala de Granollers va arrencar dijous passat la temporada amb De-Sideris, una proposta que mescla joves actors sense experiència amb una direcció i producció de nivell professional. Un espectacle fresc, sincer, ple de veritat, que reflexiona sobre el desig, en totes les seves cares, vist des de la perspectiva dels adolescents.

Demostrar que, amb treball, constància i la motivació, qualsevol jove és capaç de sortir a l'escenari i transmetre una entrega, professionalitat i honestitat fora de qualsevol dubte. I alhora treure tot el suc a la sincera innocència, a la manca de prejudicis i vicis habituals en actors amb més experiència. Amb aquests dos clars objectius Roberto Romei, Marta G.Otín i Helena Tornero han apostat amb força per De-Sideris, un espectacle de teatre social fet amb i per als joves. Concebut com una història eminentment visual, però també reflexiva i molt marcada per l'expressivitat gestual, De-Sideris atrapa des del principi no tant sols pel que explica sinó per la capacitat de transmetre la personalitat de cadascún dels seus protagonistes i co-creadors.

Partint dels desitjos que s'amaguen en tots els somnis, i en poc més d'una hora, l'obra ressegueix les múltiples facetes del desig, des de l'obsessió per una determinada peça de roba o de menjar, fins l'enamorament més visceral o la desesperant decepció que suposa topar-se de front amb la dura realitat. Tot el conjunt, tant les projeccions, com la potent tria musical les diferents coreografies, transmeten una força i una sinceritat poc habituals en un escenari. Els joves protagonistes, intensos de principi a fi, es deixen la pell per fer viure al públic els seus desitjos, somnis, pors i angoixes. I el resultat esdevé un bonic retrat, no tant sols del desig, sinó de l'adolescència. Imperdible. Fins el 3 d'octubre.

Monòlegs amb molt de teatre

Dani Pérez presenta a Ponent 'Cazando Gamusinos', el seu espectacle més àcid.

Cazando Gamusinos

Direcció de Carme Malé

Amb Dani Pérez

Divendres 27 d'agost de 2010

Teatre de Ponent de Granollers

Més emprenyat, més crític, però amb la mateixa capacitat per arrencar sonores riallades. Dani Pérez, el Teatre de Ponent i la Festa Major de Granollers han tornat a ser aquest any una combinació d'èxit. Cazando Gamusinos, el nou espectacle del monologuista de Premià de Mar, enfoca ara la seva mirada divertida cap a la religió, l'economia, la política i la cultura.

A diferència de molts altres monologuistes de la seva generació que omplen sales a Barcelona, Dani Pérez no basa els seus espectacles només en guions més o menys originals o en l'absurditat de situacions reconeixibles. Després de deu anys de carrera i sis espectacles, Pérez ha confirmat el seu talent actoral, que li permet treure suc, i per tant rialles, a situacions rídicules. Gràcies a les seves ganyotes, els seus personatges i la mímica és capaç de visualitzar situacions com els animals d'una divertida arca de Noé o un parc infantil amb un tobogan que s'enfila fins els núvols.

Aparentment tímid en l'arrencada, Dani Pérez es converteix en pocs segons en una imparable màquina de fer riure. Durant prop d'hora i mitja sua la samarreta literalment per fer-nos còmplices de situacions quotidianes en un supermercat o en un banc. Per primera vegada, però, els seus monòlegs deixen entreveure per primera vegada en els seus espectacles un rerafons de reflexió i crítica social. El missatge: no deixeu que us enredin. L'humor de Pérez continua sent gestual i molt visual, però també hi ha més amargor. Amb la maduresa ha crescut com a actor, però hem perdut un xic del seu riure espontani i contagiós.

Espectacle en majúscules

El Mag Lari omple el Teatre Auditori amb el seu nou espectacle, mescla magistral de màgia i humor.

Sonrisa y magia, The sound of magic, de Mag Lari

Idea, guió i direcció de Josep Maria Lari

Amb Mag Lari i Pol Quintana

Divendres 27 d'agost de 2010

Teatre de Ponent de Granollers

Mai humor i màgia havien estat combinats amb tanta maestria. Fa més de vint anys, un mag català, el televisiu Màgic Andreu, va convertir-se en un dels primers a incorporar l'humor en l'il·lusionisme de casa nostra. Avui, un dels hereus d'aquell tipus d'espectacle s'ha convertit per mèrits propis amb un dels millors mags de l'actualitat.

Divertit, ràpid, i amb un gran sentit de l'espectacle en majúscules, el Mag Lari va omplir dissabte el Teatre Auditori de Granollers amb un dels seus darrers muntatges, The sound of magic. L'espectacle, que compta amb números ja coneguts i d'altres de nous, opta una vegada més per la fòrmula d'èxit que caracteritza aquest autèntic showman: màgia clàssica i humor a tocar de butaca combinats amb espectaculars i sorprenents números d'il·lusionisme de gran format. Les cartes es combinen amb el fum, les llums i números de playback centrats en conegudes cançons de musicals o crooners com Frank Sinatra.

Espectacle apte per a tots els públics, iressistiblement divertit i de ritme imparable, The sound of magic confirma una vegada més el gran talent d'aquest mag. L'elegant suma de l'il·lusionisme més efectista amb un sentit de l'humor fresc i proper funcionen com una màquinaria perfecta dalt l'escenari. Espectacle i màgia en majúscules.

Relacions diferents

Ever Blanchet presenta a Ponent Desiguals, un original però fallit relat sobre el món de la dona.

Desiguals

d'Ever Blanchet

Direcció d'Ever Blanchet

Amb aria Clausó, Karme Málaga i Laura Sancho

Dimecres 25 d'agost de 2010

Teatre de Ponent de Granollers

Ambiciosa i amb ganes de generar complicitats, Desiguals, la darrera obra dirigida pel veterà Ever Blanchet, tracta amb naturalitat aspectes com la bisexualitat, l'amistat, l'amor i la vellesa, però no aconsegueix que la història sigui prou creïble com per fer còmplice el públic. Plena d'interessants reflexions, els diàlegs de les protagonistes són poc naturals i massa sovint es veu clarament l'empremta i la intenció de l'autor. Emmarcada en la programació teatral de la festa major de Granollers al Teatre de Ponent, l'obra compta, això sí, amb unes interpretacions força correctes.

Desiguals explica la història d'amor i amistat de la Rita i la Mar, dues dones de personalitats gairebé oposades que construeixen tota una vida de tendresa i complicitat. L'Alícia, el tercer personatge, funciona com a estrany enllaç entre les dues dones, i un quart personatge, un home que només coneixerem pel que n'expliquen, es creuarà també en la vida de les tres protagonistes. El joc escènic juga des del principi a trencar la quarta paret, i els diàlegs entrecreuats a dues i a tres bandes es combinen amb monòlegs que interpel·len al públic. El pas del temps, poc clar, s'ha d'acabar remarcant amb cartells, un recurs poc encertat. L'escenografia de l'obra, freda i sense massa personalitat, dibuixa quatre espais separats per gespa i marcats pel joc de llums. Al fons, unes fotografies gegants de models pretenen oferir el contrast entre la suposada perfecció estètica femenina i l'atractiva imperfecció de les protagonistes. El contrast real, però, ve del recorregut vital d'aquestes tres dones, original sens dubte, però tant poc creïble que acaba per provocar desinterès. Per això ni l'atractiu d'alguns diàlegs ni el bon saber fer de les actrius pot salvar una història mancada de veritat i proximitat. Què difícil que és explicar històries!

Fresc viatge musical

La companyia Els Pirates Teatre obre el Teatre de Ponent a la mitjanit amb un divertit espectacle musical.

Comedy Tonight

companyia Els Pirates Teatre

Direcció d’Adrià Aubert

Amb Núria Cuyàs, Llorenç González, Bernat Cot, Lluna Pindado i Ariadna Cabiró (piano)

Dissabte 3 de juliol de 2010

Teatre de Ponent de Granollers

Acostumades a suplir amb valentia i imaginació els avantatges econòmics i de promoció que els grans escenaris tenen assegurats, les sales alternatives continuen apostant pel risc i sorprenent per la seva capacitat de reinventar-se. A Granollers, el Teatre de Ponent ha trencat amb la costum de tancar durant el mes de juliol i durant els dos primers caps de setmana es converteix un minúscul cabaret,amb còctel inclós. Conscients que amb l’arribada del calor i les vacances arrossegar públic al teatre és una tasca díficil, gairebé impossible, la proposta s’atreveix fins i tot a fer un radical canvi d’horaris, amb una sessió els dijous a les nou del vespre, i sessions “golfes” a partir de mitjanit el divendres i el dissabte. I pel gran ambient que es respirava dissabte, sembla que l’aposta ha sortit bé. L’espectacle triat, Comedy Tonight, de la companyia Els Pirates Teatre, n’és un dels culpables.

Concebut com un desanfadat i fresc viatge per la història del gènere del musical, Comedy Tonight contribueix a enriquir una nova generació de musicals de petit format que destaquen per un nivell de qualitat altíssim i un gran savoir fer dels seus intèrprets i  que demostren que amb una bona base actoral i musical no es troben a faltar ni els grans decorats ni els efectes especials.

L’actor Llorenç González, ja vist a Ponent a l’original Fairy de Portaccelli, és el divertit presentador d’aquesta història musical. Des dels cants dels trobadors a l’Edat Mitjana fins el musical català per excel·lència (Mar i Cel), Comedy Tonight repassa algunes de les més conegudes peces del gènere, d’autors com Gilbert i Sullivan, Leonard Bernstein o Stephen Sondheim.

Llorenç sorprén una vegada més per la seva vis còmica, la seva polivalència i una simpatia contagiosa. L’acompanyen Bernat Cot, de Sant Feliu de Codines, en substitució de Robert González (destacada veu d’Asufre), i que ens descobreix també una faceta de cantant poc vista fins ara, Núria Cuyàs, habitual en musicals de Dagoll Dagom i coneguda també per ser Tina la bruixa fina, i Lluna Pindado. Els quatre actors i cantants, acompanyats des del piano per Ariadna Cabiró, destil·len qualitat i divertiment pels quatre costats.

Adrià Aubert, el director de l’espectacle, aconsegueix dotar la proposta d’un sentit de l’humor i d’un fil conductor que l’allunyen amb encert de propostes similars més fredes i acadèmiques. Més enllà de l’homenatge al gènere, Els Pirates Teatre aposten per oferir un entreteniment sincer, honest i de qualitat, sense més pretensions que arrencar somriures i convertir la nit en una agradable vetllada.

Classe de cosmologia amb "BOUer points"

Pep Bou i Jorge Wagensberg sorprenen i emocionen amb Berishit, un espectacle que combina ciència i bombolles

BERISHIT

Direcció i creació: Pep Bou i Jorge Wagensberg

Amb Pep Bou i Jorge Wagensberg.

Dimecres 30 de juny de 2010

Centre Cultural de Vilanova del Vallès

Ja feia temps que en l’entremaliada ment del granollerí Pep Boues bellugava la idea de preparar algun muntatge vinculat a la ciència. Conscient que darrera la seva màgia amb el sabó la química i l’experimentació tenen un paper tant o més important que la paciència i el sentit de l’espectacle, Bou sempre ha cregut en els nombrosos punts de contacte entre les bombolles i els àtoms, entre el sabó i les cèl·lules. Finalment, al passat festival Temporada Alta de Girona, la unió es va produir, amb l’estrena de Berishit, un espectacle amb Jorge Wagensberg a mig camí entre la conferència i l’experimentació teatral que assoleix un difícil equilibri entre entreteniment i divulgació. Dimecres l’espectacle de Bou i Wagensberg va ser al Centre Cultural de Vilanova del Vallès, en una breu gira prèvia a l’estrena al Festival Grec de Barcelona.

Berishit és la primera paraula del primer paràgraf de la Bíblia i significa “al començament”. Com va començar tot? Quin és l’origen de l’univers? Perquè la natura és com és? L’esperit científic, present de manera espontània i natural en els infants, ens mou a observar el nostre voltant i fer-nos infinitat de preguntes. Científics com Jorge Wagensberg, fa molt de temps que aprofiten les seves evidents habilitats comunicatives per explicar i apropar la ciència a tots els públics. A Berishit, l’objectiu és explicar la història científica més antiga, bella i teatral, i  les diapositives o power points són substituïdes per la poesia i la màgia de les bombolles de Pep Bou.

El resultat de la fusió és magnífic. Senzill, directe, divertit, amb les dosis justa d’humor, entreteniment i coneixement. Berishit permet alhora conèixer curiositats sorprenents de les que creen afició per la ciència i sorprendre’s una vegada més amb la poesia que només el “bufaplanetes” sap extreure de les bombolles de sabó. La simpatia contagiosa i el sentit de l’humor de Bou, sempre pacient amb la capritxosa voluntat de les bombolles, es mesclen amb força naturalitat amb les explicacions de Wagensberg. La complicitat entre els dos juga a favor de l’espectacle, al qual només es pot criticar un cert punt d’improvisació i un aire d’experiment que li resta solidesa al conjunt. Malgrat això, els “BOUer points” de Berishit són altament recomanables. Un viatge científic màgic que va des del big bang fins el naixement de la intel·ligència necessària per fer un ou ferrat...de bombolles.

Ni rialles ni emoció

Fallit intent del malabarista "Boni" d'explicar l'angoixa i pors de l'artista rera l'escenari amb Backstage, al Teatre de Ponent.

Backstage

Cia Boni

De Jordi Juanet "Boni" i Antoni Morcillo

Direcció d'Antoni Morcillo

Amb Jordi Juanet "Boni"                           

Dissabte 19 de juny de 2010

Teatre de Ponent de Granollers

No és gaire difícil endevinar les intencions del malabarista Boni amb el seu espectacle Backstatge, representat aquest cap de setmana al Teatre de Ponent. En tant sols cinc minuts resulta evident que l'espectacle vol explicar-nos el que passa darrera el teló abans que comenci l'espectacle. Els nervis, la soledat, la il·lusió per l'èxit i la por pel fracàs es barregen entre el vestuari i el material. El problema és que la funció no sap anar més enllà de les bones intencions, i a banda d'oferir una mirada nostàlgica i trista, desaprofita un bon punt de partida i no té ni ritme, ni emoció, ni màgia ni rialles. No anem bé quan als deu minuts ja mires el rellotge en un espectacle que no arriba als 50 minuts.

Malabarista i home de circ des de fa 27 anys, Jordi Juanet "Boni" va viure una època gloriosa als anys vuitanta i als noranta amb el duet Boni i Caroli, que formava amb Ramon Muñoz. Els seus espectacles de circ van viatjar per tot el món amb un èxit notable fins que l'any 2000 es van dissoldre per seguir carreres artístiques per separat.

I si bé diuen que l'experiència és un grau, també es ben sabut que la vida de l'artista és dura, amb molts alts i baixos, i Backstatge, el darrer muntatge de "Boni", té tota la pinta de sorgir d'un moment professional difícil. Amb honradesa i sinceritat, "Boni" vol mostrar-nos la cara menys divertida de l'artista, totes les pors i dubtes als quals s'ha d'enfrontar cada dia d'actuació, independentment de l'estat anímic.

Però aquest atac de sinceritat acaba jugant en contra de l'espectacle, que no genera en l'espectador ni l'interès ni l'empatia imprescindibles perquè tot plegat funcioni dalt l'escenari. La pretesa naturalitat acaba semblant improvisació i manca de guió. Fins i tot els malabarismes estan mancats d'emoció, i són executats sense la gràcia i el sentit de l'espectacle necessaris per provocar els "ohhs" habituals en el món del circ. Acostumats a tota mena d'espectacles, àvids de sorpresa, aquest Backstage ens deixa massa freds, fins i tot indiferents, i no és capaç tampoc de reflectir l'experiència de "Boni" en un el món del circ. Una llàstima.