Una dona lliure d'etiquetes

FELIÇMENT, JO SÓC UNA DONA de Cia. Associació Obskené
Direcció: Margalida Esterlich
Amb Padi Padilla, Rebeca Raya, Helena Bagué, Albert Mèlic, Anaïs Garcia, Ana P. Jiménez, Agnès Esquerra, Laura G. Garcia i Mònica Hernández
Teatre de Ponent
Granollers, 10 de setembre de 2011

La Cia. Associació Obskené obre temporada al Teatre de Ponent amb una fresca i emotiva adaptació teatral de la novel·la de Maria Aurèlia Capmany

Mai resulta fàcil traslladar a l’escenari una novel·la. Menys encara quan la història és una de les obres més emblemàtiques d’una escriptora, dramaturga, pedagoga i política tan influent i amb tanta personalitat com Maria Aurèlia Capmany. El respecte per l’autora i els dubtes de no ser capaç de traslladar el to i el missatge dels textos originals, però, no semblen haver afectat el magnífic treball de fi de carrera de Margalida Esterlich. La seva adaptació de Feliçment, sóc una dona amb la companyia Associació Obskené ha donat aquest cap de setmana el tret de sortida a la temporada del Teatre de Ponent. Una arrencada estimulant, fresca i plena de sensibilitat que ha deixat molt bon regust de boca al nombrós públic assistent.

Feliçment, sóc una dona relata la vida de la Carola Milà, una dona nascuda a principis del segle XX que, lluitant entre el desig de llibertat i l’atracció dels diners i la vida fàcil, viu múltiples vides, símbol de les diferents tipologies de dones del país: la burgesa feminista, la prostituta, la treballadora, la dona liberal...La proposta de Margalida Esterlich aposta encertadament per un estil de teatre molt proper al que li agradava a la Capmany, amb un joc teatral molt bretchià: canvis constants de rols i creació d'escenaris diferenciats amb ràpides i senzilles transformacions de vestuari. La decisió d'atorgar el rol protagonista a quatre de les actrius, inclosa la granollerina Padi Padilla (especialista a encarnar dones de marcada personalitat com la recent Simone), juga també a favor del missatge de l'obra: lluny de les etiquetes, tota dona lliure i apassionada (com va ser-ho Maria Aurèlia Capmany) pot assumir, alhora i sense grinyolar, diferents rols a la societat.