Màgia a l’escenari

TàBaTa Teatre porta a Cardedeu Tina la Bruxia Fina, un dels seus més exitosos espectacles

Tina, la bruixa fina             

de Xavier Company (dramatúrgia nova de Jonay Roda)

Companyia TàBaTa Teatre

Direcció: Frederic Roda i Francina G.Ars
Amb Laura López, Núria Cuyàs i Dusan Tomic
Diumenge 14 de març de 2009

Centre Cultural de Cardedeu

Al teatre infantil, moltes vegades menystingut, l’excel·lència no tant sols és possible sinó que hauria de ser la tònica habitual. I quan un espectacle infantil funciona i agrada només cal girar-se cap a la platea i gaudir amb els somriures dels pares, mares, tiets, tietes, cosins i cosines. Perquè més enllà de les inevitables cares embadalides dels infants si la fantasia flueix amb naturalitat a l’escenari les rialles, contagioses, s’estenen entre el públic com un virus de felicitat. Tina la bruixa fina, de TaBaTa Teatre és un d’aquests espectacles infantils rodons, tant treballats i rodats que funcionen amb senzillesa, com una màquina perfecta de crear il·lusions.

Estrenat per primera vegada el 2000, la companyia ha reestrenat l’exitós espectacle de Xavier Company amb una dramatúrgia nova de Jonay Roda. Diumenge va ser al Centre Cultural de Cardedeu dins una intensa gira per tot Catalunya. En aquesta nova versió és manté l’essència i els seus directors, Frederic Roda i Francina G.Ars, del Teatre de Ponent de Granollers, tant sols s’han dedicat a perfeccionar i pulir allò que ja funcionava.

El primer que destaca de Tina la Bruixa Fina és l’espectacular escenografia elaborada pels germans Castells. Plena de color i detalls, esdevé un personatge més de la història, amb llibres, fruites i cassoles esponjoses que prenen vida davant dels nostres ulls. L’altre encert és l’interpretatiu, el gran treball de Laura López i Núria Cuyàs, perfectes en el seu paper de bruixes, molt versàtils i amb una veu sorprenent en els números musicals. Molt àgil és també Dusan Tomic, a l’ombra movent un munt de titelles i fent diferents veus. La història, senzilla, planteja la necessitat de ser humils i aprendre i treballar fort per ser bo en allò que ens agradi. Però l’important a Tina la Bruixa Fina és la màgia, la imaginació, la capacitat de fer que tot el públic torni a ser infant durant una estona, embadalit per les cançons i les entremaliadures d’una bruixa jove.

Bucay, els westerns, i les sorpreses de la vida

La companyia Donsami Magradat porta al Cercle Cultural de Cardedeu La síndrome de Bucay, una comèdia fresca i ben interpretada

LA SÍNDROME DE BUCAY de Joan Gallart

Direcció: Joan Gallart

Amb Bernat Quintana, Xevi Gómez i Aida Oset.

Dissabte 30 de gener de 2010

Centre Cultural de Cardedeu

Les sales alternatives són una font inesgotable de creació i risc teatral i un escenari imprescindible per als autors contemporanis que lluiten perquè els seus textos pugin a escena. I davant la dificultat d’allargar la vida de les peces més enllà de les dues o tres setmanes habituals s’ha extés els darrers anys la tendència a fer gires d’aquestes obres arreu de Catalunya, donant d’aquesta manera  a un públic més ampli l’oportunitat de gaudir en escenaris propers (tant teatres com centres culturals i casals) d’aquestes propostes. En aquesta línia treballa fa temps el Versus Teatre de Barcelona, una de les sales alternatives més veteranes i punt de partida de companyies com Donsami Magradat, que està de gira amb dues de seves darreres obres de més èxit. Dissabte, al Centre Cultural de Cardedeu, va poder-se veure La síndrome de Bucay, la darrera creació d’aquesta companyia, i d’aquí unes setmanes serà el torn de Sexe, amor i literatura, molt aplaudida tant al Versus com al Teatre Gaudí. Malgrat la falta d’escalfor d’una platea malahuradament massa buida, el públic de Caredeu va riure i gaudir amb aquesta comèdia fresca i ben interpretada.

L’èxitosa literatura d’autoajuda de Jorge Bucay enfrontada a la saviesa inherent en els westerns i els seus peculiars personatges. Dues maneres d’analitzar i veure la vida molt diferents que tenen en comú la seva capacitat de saciar la necessitat humana de trobar una ajuda, una guia per tirar endavant i fer front als problemes existencials. Santi, un noi romàntic i xerraire que treballa de portalliteres en un hospital, s’enamora de Rosa, una noia amb qui coincideix a l’autobús i que llegeix un llibre de Bucay. En el seu intent per seduïr la noia, Santi descobreix els contes de l’autor argentí i intenta fer entendre al seu amic i company de feina, en Robert, de la utilitat de les històries de Bucay per reflexionar sobre la pròpia vida. Però Robert, gran aficionat als westerns, prefereix continuar creient en la filosofia dels westerns, que utilitza obsessivament en les seves bromes.

Les casualitats de lvida i la necessitat de trobar un sentit a tot plegat són els grans protagonistes d’aquesta comèdia propera, un pèl surrealista i amb un final sorprenent. El millor de l’obra de Joan Gallart és, més enllà d’un text simpàtic amb personatges creibles malgrat les seves extravagàncies, el treball del trio actoral. Destaquen Xevi Gómez, esbojarrat i molt entregat al paper més freak, i un divertit i sorprenent Bernat Quintana (que substitueix amb gran eficàcia l’actor incial, David Verdaguer). Aida Oset, malgrat el seu paper més limitat, també transmet tota la tendresa i feminitat del seu personatge.