La companyia Akadèmia Teatre estrena a Ponent una treballada versió d’Electra la tragèdia de Sòfocles.
Electra de Sòfocles
Direcció: Konrad Zschiedrich
Amb Tilda Espluga, Mercè Managuerra, Míriam Marcet, Àngela Jové, Andreu Carandell, Emilià Carilla i Sergi Pons, Dushan Tomic.
Divendres 29 de gener de 2009
Teatre de Ponent de Granollers
Pràcticament tots els directors teatrals actuals estan d’acord en assenyalar la contemporaneïtat i les grans possibilitats d’adaptació i actualització com dues de les característiques que converteixen els clàssics en peces de gran atractiu. Però també la majoria, a excepció d’alguns pocs atrevits, mostren un gran respecte, tant per la dificultat de traslladar al públic actual obres amb un llenguatge complex com per la por de no estar a l’alçada de l’original. I és amb aquest respecte i humilitat, que l’experimentat director Konrad Zschiedrich s’ha enfrontat a l’Electra de Sòfocles, en una versió, presentada aquest cap de setmana al teatre de Ponent amb la companyia Akadèmia teatre, Zschiedrich ha trobat un camí net, i elegant que permet gaudir del vers i captar la contemporaneïtat de la tragèdia de Sòfocles sense focs ni artificis.
La història d’Electra és una història amarga plena de realisme i humanitat. Un dolor inconformista i l’esperança d’una venjança futura per part del seu germà Orestes són l’únic que sembla aguantar el cos i l’ànima d’Electra anys després de l’assassinat del seu pare, el rei Agamemnon, en mans de la seva marea Clitemenestra i Egist, el seu amant. Amb vestits esparracats i un aspecte lamentable sembla ser l’única a palau que no es resigna a callar davant la injustícia i lluita contra un silenci còmplice dominant i amb els assassins.
Un dels grans encerts d’aquest Electra és l’elecció de Tilda Espluga com a protagonista. L’actriu dota d’una gran força el personatge i fa comprensible per al públic el seu patiment. Destaquen també Miriam Marcet com a Crisòtemis, la germana d’Electra, i Emilià Carrilla en el doble paper de preceptor i Egist. El plantejament escènic, simple i despullat, és un altra de les virtuts del muntatge, que té en els símbols de vermell sang en l’escenari i en el vestuari una efectiva icona. El resultat: que un públic molt jove, la majoria del batxillerat escènic de Granollers, gaudeixi d’un clàssic elaborat amb tanta senzillesa com encert.
