tag:blogger.com,1999:blog-48932669541400665922024-02-07T03:42:51.046+01:00AtrezzoEl teatre dins d'un bloc. Pep BarbanyPep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.comBlogger84125tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-87866526316881014292011-10-31T14:00:00.001+01:002011-10-31T14:01:00.352+01:00Alegre i vital bogeria<br />
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-weight: bold;">NO SÉ SI...? Companyia Marta Carrasco</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i>Creació i direcció: Marta Carrasco<span class="Apple-tab-span" style="white-space: pre;"> </span></i></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i>Amb Marta Carrasco i Alberto Velasco</i></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i>Centre Cultural de Vilanova del Vallès</i></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i>Vilanova del Vallès, 28 d'octubre de 2011</i></span></div>
<div style="font-weight: bold;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<div class="MsoNormal">
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<b><span lang="CA" style="line-height: 18px;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Marta Carrasco i Alberto Velasco emocionen amb <i>No sé si...?</i></span></span></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://farm7.static.flickr.com/6101/6234052644_238f015bed_b.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="214" src="http://farm7.static.flickr.com/6101/6234052644_238f015bed_b.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<b style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-style: italic; line-height: 18px;">Crítica per al 9 Nou del Vallès Oriental</b></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b style="line-height: 18px;"><i><br /></i></b></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">Acostumats com estem a posar etiquetes, a classificar-ho tot, artistes com Marta Carrasco resulten refrescants i necessàries. El seu caos, la seva capacitat de barrejar, una vegada i una altra, disciplines com la dansa contemporània, el gest i el moviment i aconseguir transmetre emoció, rialla i bellesa visual són quelcom necessari de tant en tant per obrir la nostra mirada com a espectadors. Quan un ja coneix part de la trajectòria d'aquesta creadora és molt gratificant poder respondre a les preguntes 'Què vas a veure?' o 'Quin tipus d'espectacle veuràs?' amb un 'no ho sé, és la Marta Carrasco, vull deixar-me sorprendre!'.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">Després del més fosc Dies Irae, el seu darrer espectacle, No sé si...?, ens retorna la Marta Carrasco més alegre i esbojarrada, igualment emotiva però menys seriosa i més vital. </span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">La funció, que s'ha pogut veure aquest divendres al Centre Cultural de Vilanova del Vallès, és també més senzilla visualment i escenogràficament: una pantalla translúcida, el joc de llums i ombres i desenes de sabates escampades per l'escenari i penjades d'un mòbil gegant són els únics elements.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">No cal gaire més, perquè aquí els dos elements importants són la música, una mescla molt emocional que va de Henry Mancini a Jaques Brel passant per Supertramp o Barbra Streisand, i els intèrprets. I és aquí on cal aturar-se i fer una reverència d’admiració i agraïment al gran talent d’Alberto Velasco, un grandíssim actor, en tots els sentits. Veient-lo moure’s i fer ganyotes amb una expressivitat espectacular un té la sensació que constantment roba protagonisme a la Carrasco. Si bé es cert que això respon a una decisió meditada, el cert és que un cop vist l’espectacle la complicitat dels dos és tan espectacular que un ja té ganes de veure una nova funció d’aquesta parella.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">Com passa sovint amb Marta Carrasco, no és fàcil explicar el fil argumental de No sé si...?. Tampoc importa massa. Les diferents escenes semblen explicar-nos la relació entre dos personatges aparentment molt diferents que s’autodefineixen com a “germanes bivitel·lines i vitalícies”. L’amor, l’odi, l’autoritat, la incapacitat de trencar els vincles emocionals o els records seran alguns dels sentiments, sovint contradictoris però absolutament compatibles que podrem llegir en cadascuna de les accions: baralles puerils, balls plens de bogeria i felicitat, una divertida i estrambòtica classe de dansa clàssica amb una professora alemanya,...També hi té un paper destacat la mort: en un dels moments més emotius Marta Carrasco sembla comunicar-se amb seu pare mentre sona el fabulós Ne me quitte pas de Brel. Una lliçó de vida! Imperdible!</span></span></div>
<div style="line-height: 18px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="line-height: 18px;">
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span></span></div>
</div>
</div>
<div style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-weight: bold; line-height: 18px;">
</div>
</div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-64539621957097887442011-10-24T13:44:00.000+02:002011-10-31T17:08:25.184+01:00Cuando se rompe la hipocresía<br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i><b>UN FRÀGIL EQUILIBRI, d'Edward Albee</b></i></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i>Direcció: Mario Gas</i></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i>Amb: Mia Esteve, Pep Ferrer, Merce Montalà, Rosa Novell, Rosa Renom i Albert Vidal</i></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i><a href="http://www.teatrelliure.com/">Teatre Lliure</a><br />Fins el 27 de novembre</i></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.notodo.com/v4/fotos/tops/top_gal_2867_22882_gr.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="177" src="http://www.notodo.com/v4/fotos/tops/top_gal_2867_22882_gr.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i><b>Crítica a Notodo.com</b></i></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Feliz coincidencia en la cartelera barcelonesa, en la que estos días estos días se estrenan dos piezas del prestigioso dramaturgo norteamericano Edward Albee. Mientras que el Teatre Romea presenta hoy una nueva revisión de la conocida ¿Quién teme a Virginia Wolff?, el Teatre Lliure de Barcelona acoge la menos conocida Un fràgil equilibri, una pieza posterior que da una vuelta de tuerca más a la desintegración del concepto de familia americana aunque de un modo más ambiguo y menos directo, aunque igualmente contundente.. <a href="http://www.blogger.com/"><span id="goog_513107171"></span>Continuar llegint...<span id="goog_513107172"></span></a><span id="goog_513107166"></span><span id="goog_513107167"></span><a href="http://www.blogger.com/"></a></span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-35101197433545172972011-10-17T17:05:00.000+02:002011-10-31T17:08:00.299+01:00Contagiosa potència vocal<br />
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b>CONCERT D'AMARAL, presentació del disc HACÍA LO SALVAJE</b></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Teatre Auditori de Granollers</span></div>
<div style="text-align: left;">
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">2 d'octubre de 2011</span></div>
</div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<br /></div>
<div>
<div class="MsoNormal">
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<b><span lang="CA" style="line-height: 18px;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Amaral presenten el seu darrer disc, Hacia lo salvaje, en un Teatre Auditori ple a vessar</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></span></b></div>
<div style="text-align: right;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.amaral.es/img/312131_10150317374653595_680763594_8067893_238981557_n-491x492.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://www.amaral.es/img/312131_10150317374653595_680763594_8067893_238981557_n-491x492.jpg" width="319" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<b style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-style: italic; line-height: 18px;"><span id="goog_432110413"></span><span id="goog_432110414"></span><a href="http://www.blogger.com/"></a>Crítica per al 9 Nou del Vallès Oriental</b></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b style="line-height: 18px;"><i><br /></i></b></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">De què serveixen 13 anys de carrera i milers de cds venuts no ho demostres damunt l'escenari? Quin sentit té ser una banda d'èxit si quan arriba la prova de foc, a pocs metres dels fans, no dones el millor de tu mateix? Res d'això es pot retreure a Amaral, el conegudíssim grup saragossà de pop-rock que divendres va presentar el seu darrer disc, Hacia lo salvaje, en un Teatre Auditori de Granollers amb totes les entrades esgotades. </span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">I és que més enllà de gustos musicals (és evident que la seva música pot o no pot agradar) el concert d'Amaral a Granollers, el primer a Catalunya de la gira, va confirmar dos fets indiscutibles: la potencia vocal d'Eva Amaral que, sense aparent esforç és capaç de projectar la veu amb força i convicció i connectar amb el públic; i la total complicitat d'Eva amb la guitarra cada cop més elèctrica de Juan Aguirre, còmode en el silenci i incapaç de treure's una gorra que sembla enganxada al seu cap.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">Amaral és d'aquests grups marcats, per bé i per mal, per la veu de la seva cantant, que marca la melodia i el to de les cançons i pot fer que sonin totes massa semblants. La seva popularitat, molt associada a les radio fórmules també provoca recels. Però assistir a un concert com el de divendres pot ajudar a esvair tots aquests prejudicis. Si bé sempre és més fàcil tocar davant d'un públic entregat de principi a fi, el cert és que la professionalitat i l'entrega de la banda són indiscutibles. I és que les poètiques cançons d'Amaral sonen molt bé en directe i, fins i tot sense ser-ne fan és molt fàcil contagiar-se de la seva potencia. Un concert, això sí, gens adequat per un auditori: com retenir assegut un públic amb ganes de saltar, moure els braços i cantar-ho tot?</span></span></div>
<div style="line-height: 18px;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="line-height: 18px;">
<div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;">
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span></span></div>
</div>
</div>
<div style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-weight: bold; line-height: 18px;">
</div>
</div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-21718252793713954772011-10-14T08:44:00.000+02:002011-10-14T08:44:34.501+02:00<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i><b>Reglas, usos y costumbres en la sociedad moderna</b></i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i>Direcció: Roberto Romei</i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i>Amb: Lina Lambert</i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i><a href="http://www.tantarantana.com/">Teatre Tantarantana</a><br />Fins el 30 d'octubre</i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i><br /><b>Crítica a Notodo.com</b></i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.notodo.com/v4/fotos/tops/top_gal_2810_22446_gr.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="177" src="http://www.notodo.com/v4/fotos/tops/top_gal_2810_22446_gr.jpg" width="320" /></a></div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">¿Quién no ha pensado alguna vez, en mitad de una boda, sobre todo si le ha tocado ayudar en la organización, en el absurdo de muchos de los protocolos que deben seguirse siguiendo una tradición que nadie sabe quién empezó? Pues realizad un ejercicio de imaginación y trasladad un evento social como éste a finales del siglo XIX, en una sociedad extremadamente conservadora y encorsetada. <b><a href="http://www.notodo.com/escena/teatro_contemporaneo/2810_reglas_usos_teatre_tantarantana_barcelona.html">Continuar llegint...</a></b></span>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-19507924168941061692011-10-11T19:05:00.000+02:002011-10-11T19:05:29.342+02:00La lucidesa del cec<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b>LUCES DE BOHEMIA, de Ramón Maria del Valle-Inclán</b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"></span><br />
<div style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Direcció: Oriol Broggi</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Interprets: Lluís Soler, Xavier Boada, Màrcia Cisteró, Manel Dueso,Camilo García, Marissa Josa, Jordi Martínez i Jacob Torres</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Teatre Auditori de Granollers</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">2 d'octubre de 2011</span></div>
<br />
<div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="line-height: 18px;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">El divertit retrat d'una Espanya grotesca protagonitza la magnífica versió de Luces de Bohemia al Teatre Auditori de Granollers</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></span></b><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img alt="Luces de Bohemia" height="320" src="http://antibleh.com/images/events/0198/1945/luces_bohemia_josep-aznar_8661_x_large.jpeg?1309275597" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="320" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Fotografia: Josep Aznar</span></td></tr>
</tbody></table>
<br /><b style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-style: italic; line-height: 18px;">Crítica per al 9 Nou del Vallès Oriental</b></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; line-height: 18px;"><b><i><br /></i></b>Què passa quan el que ens envolta passa pel filtre teatral? El resultat és una caricatura de la realitat? O sovint la caricatura s'assembla massa al nostre dia a dia?. Aquesta és una de les reflexions que un pot fer després de veure Luces de Bohemia, el clàssic de Ramón Maria del Valle-Inclán, que s'ha representat aquest diumenge al Teatre Auditori de Granollers en la magnífica versió de la companyia La perla 29 dirigida per Oriol Broggi. Una funció que ha arrencat sonors i sincers aplaudiments d'una sala gran plena a vessar.<br /></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; line-height: 18px;">De la mateixa manera que quan un veu les paròdies polítiques del Polònia de TV3 massa sovint té la sensació que la realitat supera la ficció, el text de Valle-Inclán, escrit el 1920, manté una vigència impressionant, sobretot en el seu despietat retrat d'una Espanya tan inculta com cruel, tan inflexible com intolerant.<br /><br />"Espanya és una deformació grotesca de la civilització europea", afirma Max Estrella, el protagonista de Luces de Bohemia, desesperat per la realitat que l'envolta. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">La figura d'aquest poeta, amb moltes similituds amb el pensament de l'autor, és el fil conductor d'aquesta obra, exponent del gènere de l'esperpent. Assistim a la seva darrera nit, en un passeig per un Madrid fosc i ple de personatges estranys, exagerats, caricaturescs. Descregut de tot, incomprès i abocat a la misèria, sorprèn i emociona Max per la seva lucidesa, que no té res a veure amb la seva ceguesa. </span></span></span><br />
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />La funció és fidel a l'estil auster de la companyia, amb un respecte absolut pel text original i un magnífic treball coral d'uns actors que, amb quatre draps, han de transformar-se en múltiples personatges. En destaca especialment el protagonista, un immens Lluís Soler, que transmet la ràbia, el dolor i la lucidesa del seu personatge. L'escenografia, mínima, confia en un fanal, una barra de bar, quatre taules i cadires i un treballadíssim joc de llums per traslladar-nos en aquest viatge capaç d'arrencar somriures còmplices que es glacen de tant en tant per la seva proximitat amb els temps que ens ha tocat viure.</span></span></span><br />
<div style="line-height: 18px;">
<span class="Apple-style-span"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span></span></div>
</div>
<div style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-weight: bold; line-height: 18px;">
<br /></div>
</div>
Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-13538753415233024602011-09-19T23:12:00.001+02:002011-09-19T23:12:33.501+02:00Aprenent lideratge amb Shakespeare<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b>SHAKESPEARE PER A EXECUTIUS de Cia. Astut Teatre</b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Direcció: Pere Planella</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Amb Laura Fité, Catalina Florit, Arnau Puig i Marta Santandreu</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Teatre de Ponent</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Granollers, 18 de setembre de 2011</span><br />
<div>
<br /></div>
<div>
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:DocumentProperties>
<o:Revision>0</o:Revision>
<o:TotalTime>0</o:TotalTime>
<o:Pages>1</o:Pages>
<o:Words>18</o:Words>
<o:Characters>103</o:Characters>
<o:Company>Barbany</o:Company>
<o:Lines>1</o:Lines>
<o:Paragraphs>1</o:Paragraphs>
<o:CharactersWithSpaces>120</o:CharactersWithSpaces>
<o:Version>14.0</o:Version>
</o:DocumentProperties>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:PixelsPerInch>96</o:PixelsPerInch>
<o:TargetScreenSize>800x600</o:TargetScreenSize>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>EN-GB</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>JA</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="276">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Table Normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Mangal","serif";}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Shakespeare per a executius porta a Ponent un
original seminari que alliçona a partir dels textos del dramaturg anglès.</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://farm4.static.flickr.com/3621/5736809654_68b045eb85_b.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><img border="0" height="212" src="http://farm4.static.flickr.com/3621/5736809654_68b045eb85_b.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i><b>Crítica per al 9 Nou del Vallès Oriental</b></i><br />Què difícil és allunyar-se de Shakespeare! Què complicat és deixar de banda l'atracció i el repte que els textos del dramaturg de més èxit de tots els temps continuen exercint. Temporada rere temporada, les cartelleres teatrals s'omplen de noves versions i adaptacions de l'obra shakespeariana, farcida de personatges universals i històries que retraten amb encert totes les cares de l'ànima humana.</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">I això és el que aprofita Shakespeare per a executius, l'obra de la jove companyia Astut Teatre que ha dirigit el veterà Pere Planella i que s'ha representat aquest cap de setmana al Teatre de Ponent. Un original seminari dissenyat per donar lliçons de lideratge, gestió de crisis i d’oratòria per al competitiu món dels negocis. Els professors d'aquesta classe són alhora actors que es posen en la pell de personatges d'obres com Enric V, Somni d'una nit d'estiu, Juli Cèsar o el Mercader de Venècia, exemple del que cal i el que no cal fer per tenir èxit. El resultat, una refrescant comèdia molt ben interpretada que posa de manifest la vigència dels clàssics i alhora retrata amb ironia el postís i encarcarat món dels executius.</span></span></div>
<div style="font-family: Arial; font-size: 12pt; font-weight: bold; line-height: 115%;">
<br /></div>
<br />
<!--EndFragment--></div>
Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-69900100024944744942011-09-16T23:03:00.000+02:002011-09-19T23:05:00.290+02:00El teatro y sus fantasmas<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i><b>Llum de guàrdia, de Sergi Pompermayer y Julio Manrique</b></i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i>Direcció: Julio Manrique</i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i>Amb: Mireia Aixalà, Ivan Benet , Cristina Genebat, Oriol Guinart, Xavier Ricart, Andrew Tarbet</i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i><a href="http://www.teatreromea.com/">Teatre Romea</a><br />Fins el 9 d'octubre</i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i><br /></i></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.notodo.com/v4/fotos/tops/top_gal_2748_21972_gr.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="177" src="http://www.notodo.com/v4/fotos/tops/top_gal_2748_21972_gr.jpg" width="320" /></a></div>
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i><b>Crítica a Notodo.com</b></i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">A pesar que las expectativas eran muy altas y el reto de abrir temporada en el Teatre Romea es inmenso incluso para el artista más experimentado, Julio Manrique aprueba con altísima nota su estreno como director artístico del teatro. Llum de guàrdia es un emocionante homenaje al mundo del teatro en el que el propio Romea es un protagonista más. Pero es mucho más: es una estupenda comedia capaz de sorprender y arrancar sonrisas y carcajadas durante casi dos horas que pasan en un suspiro. <a href="http://www.notodo.com/escena/teatro_contemporaneo/2748_llum_de_gurdia_teatre_romea_barcelona.html">Continuar llegint...</a></span>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-45521683840923101432011-09-14T22:43:00.000+02:002011-09-19T23:13:27.860+02:00Adolescencia en ebullición<span class="Apple-style-span" style="color: #171717; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i></i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #171717; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i><b>Planeta ESO, d'Empar Fernández y Judit Pujadó</b></i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #171717; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i>AGM Produccions</i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #171717; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i>Direcció i adaptació: Joan Gallart</i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #171717; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i>Amb Empar Fernández y Judit Pujadó</i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #171717; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i><a href="http://www.versusteatre.com/">Versus Teatre</a></i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #171717; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i>Fins del 2 d'octubre</i></span><br />
<a href="http://www.notodo.com/v4/fotos/tops/top_gal_2740_21926_gr.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="176" src="http://www.notodo.com/v4/fotos/tops/top_gal_2740_21926_gr.jpg" width="320" /></a><br />
<span class="Apple-style-span" style="color: #171717; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i><b>Crítica a Notodo.com</b></i></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b style="background-color: white; color: #171717;"><i><br /></i></b><span class="Apple-style-span" style="background-color: white;">Hay obras que parecen escritas para un público predeterminado. Planeta ESO es una de ellas. La adaptación teatral del libro homónimo de Empar Fernández y Judit Pujadó, ganador del Premio Pere Quart de humor y sátira en 2002, retrata en poco menos de una hora y con un ritmo trepidante el mundo de los jóvenes que, situados en una zona indeterminada entre la época infantil y la edad adulta, han convertido la escuela en su campo de batalla y los profesores en sus principales enemigos..</span></span><span class="Apple-style-span" style="background-color: white; color: #171717; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">.<a href="http://www.notodo.com/escena/teatro_independiente/2740_planeta_eso_versus_teatre_barcelona.html">Continuar llegint</a></span>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-11537885829288246392011-09-12T08:30:00.000+02:002011-09-12T08:50:05.492+02:00Una dona lliure d'etiquetes<br />
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA"><i>FELIÇMENT, JO SÓC UNA DONA de Cia.
Associació Obskené</i></span></b><span lang="CA"><i><br />
Direcció: Margalida Esterlich<br />
Amb Padi Padilla, Rebeca Raya, Helena Bagué, Albert Mèlic, Anaïs Garcia, Ana P.
Jiménez, Agnès Esquerra, Laura G. Garcia i Mònica Hernández<br />
Teatre de Ponent<br />
Granollers, 10 de setembre de 2011</i><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">
</span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">La Cia. Associació Obskené obre
temporada al Teatre de Ponent amb una fresca i emotiva adaptació teatral de la
novel·la de Maria Aurèlia Capmany</span></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 10pt; line-height: 115%;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></span></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://farm1.static.flickr.com/187/407900852_3bddef892b.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://farm1.static.flickr.com/187/407900852_3bddef892b.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 16px; line-height: 18px;">Mai resulta fàcil traslladar a l’escenari una novel·la. Menys encara quan
la història és una de les obres més emblemàtiques d’una escriptora, dramaturga,
pedagoga i política tan influent i amb tanta personalitat com Maria Aurèlia
Capmany. El respecte per l’autora i els dubtes de no ser capaç de traslladar el
to i el missatge dels textos originals, però, no semblen haver afectat el
magnífic treball de fi de carrera de Margalida Esterlich. La seva adaptació de </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 16px; line-height: 18px;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;">Feliçment, sóc una dona</i></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 16px; line-height: 18px;"> amb la companyia
Associació Obskené ha donat aquest cap de setmana el tret de sortida a la temporada
del Teatre de Ponent. Una arrencada estimulant, fresca i plena de sensibilitat
que ha deixat molt bon regust de boca al nombrós públic assistent.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Feliçment, sóc una dona</span></i><span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"> relata la vida de la Carola Milà, una
dona nascuda a principis del segle XX que, lluitant entre el desig de llibertat
i l’atracció dels diners i la vida fàcil, viu múltiples vides, símbol de les
diferents tipologies de dones del país: la burgesa feminista, la prostituta, la
treballadora, la dona liberal...La proposta de Margalida Esterlich aposta
encertadament per un estil de teatre molt proper al que li agradava a la
Capmany, amb un joc teatral molt <i style="mso-bidi-font-style: normal;">bretchià</i>:
canvis constants de rols i creació d'escenaris diferenciats amb ràpides i
senzilles transformacions de vestuari. La decisió d'atorgar el rol protagonista
a quatre de les actrius, inclosa la granollerina Padi Padilla (especialista a
encarnar dones de marcada personalitat com la recent <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Simone</i>), juga també a favor del missatge de l'obra: lluny de les
etiquetes, tota dona lliure i apassionada (com va ser-ho Maria Aurèlia Capmany)
pot assumir, alhora i sense grinyolar, diferents rols a la societat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-14000829575963648322011-03-27T22:02:00.017+02:002011-03-27T22:20:03.061+02:00Ens queden les paraules<div class="MsoNormal" style="line-height: 17px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><div style="font-family: Calibri; font-size: 11pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><span lang="CA"><b>F<i>ÉLIX Y GALATEA, de Jonay Roda</i></b></span></span></span></div><div style="font-family: Calibri; font-size: 11pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: small;"><i><span lang="CA">Direcció: Frederic Roda</span></i></span></div><div style="font-family: Calibri; font-size: 11pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: small;"><i><span lang="CA"></span></i></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: small;"><i><span lang="CA">Amb Anna Casas i Joaquín Daniel</span></i></span></div><div style="font-family: Calibri; font-size: 11pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: small;"><i><span lang="CA"></span></i></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: small;"><i><span lang="CA">Teatre de Ponent</span></i></span></div><div style="font-family: Calibri; font-size: 11pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: small;"><i><span lang="CA"></span></i></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: small;"><i><span lang="CA">Granollers. 27 de març de 2011</span></i></span></div></div></div><div class="MsoHeader" style="line-height: 17px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><div style="font-weight: bold;"><div><div><div style="font-family: Calibri; font-size: 11pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small; font-weight: normal;"><b><span lang="CA" style="line-height: 17px;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: large;">Jonai Roda estrena al Teatre de Ponent. Fèlix i Galatea, un bonic i romàntic viatge poètic.</span></span></b></span></div></div></div></div><div class="MsoNormal" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; font-weight: normal; line-height: 17px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><b><span lang="CA" style="line-height: 17px;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: small;"></span></span></b></div></div></div><div class="MsoHeader" style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; font-weight: normal; line-height: 17px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Times; font-size: small; line-height: normal;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: small;"></span></b></span></div></div></div><div style="font-family: Calibri; font-size: 11pt; font-weight: bold;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Times; font-size: small; font-weight: normal; line-height: normal;"></span></div><div class="MsoNormal" style="display: inline !important; font-family: Calibri; font-size: 11pt; font-weight: bold; line-height: 17px; margin-bottom: 10pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm;"><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"></div></div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXKiAEmPm44MaZSLXBE8GH6kZ76YEvjJL2sJcEN-YUUkdpdNsy8u8OD5aP7QeSa64Y_Efs6uHR5jBezZPYMbbqllYI-kX34ulZrdKWu_IZPJHEhPGehKkVM2mFwEOqG10kypppwxL8Z_Hn/s1600/felix_i_galatea.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXKiAEmPm44MaZSLXBE8GH6kZ76YEvjJL2sJcEN-YUUkdpdNsy8u8OD5aP7QeSa64Y_Efs6uHR5jBezZPYMbbqllYI-kX34ulZrdKWu_IZPJHEhPGehKkVM2mFwEOqG10kypppwxL8Z_Hn/s320/felix_i_galatea.gif" width="320" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Un bonic joc teatral que és, alhora, una reivindicació de les virtuts de la poesia per explicar el que vivim i el que sentim. Una senzilla història d’amor capaç d’entendrir el cor més dur malgrat ser totalment previsible. Una petita joia escènica escrita i dirigida per un fill i un pare que es nota que s’estimen els versos. Tot això és <i>Félix i Galatea</i>, l’obra de Jonay Roda que Frederic Roda ha dirigit i estrenat aquest cap de setmana al Teatre de Ponent.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Una gran taula amb vells llibres escampats, quatre cadires i una finestra. Pocs elements, sumats a un efectiu treball de llums i alguns efectes especials, són suficients per situar-nos en una biblioteca, escenari d’una trobada inesperada. Ja és hora de tancar i Galatea, una bibliotecària vocacional tant tímida com apassionada per la poesia, coincideix amb Fèlix, un dels vigilants de seguretat. Ben aviat sabrem que, rere els prejudicis que comporten les seves professions s’amaguen dues persones amb moltes coses en comú.</span></div></div><div style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; line-height: 16px;">Ella, sorpresa per l’interès inesperat d’ell per un recull de poesies, comença, mica en mica, a mirar-lo amb uns altres ulls. Ell, ja fa temps que es fixa en la dolça figura d’una bibliotecària que sembla allunyar-se del tòpic i, generosa, lluita per contagiar-li el virus dels versos. Les seves trobades, aparentment casuals però cada cop més intencionades, es convertiran en un meravellós combat dialèctic que, a base de poemes clàssics de la literatura hispana, anirà descobrint els seus caràcters i sentiments.</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; line-height: 18px;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; line-height: 18px;">Sensibilitat i dolçor són dos dels adjectius que millor encaixen amb </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; line-height: 18px;"><i>Fèlix i Galatea</i></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; line-height: 18px;">. Potser és veritat que, des del primer minut, ja intuïm que el suposat amor impossible entre dos personatges tant diferents és només qüestió de temps. I segurament això resta a la història una intriga, una curiositat que li haguessin anat molt bé. Però la originalitat del poètic diàleg i el bon saber dels actors (Anna Casas, gran recitadora de convincent timidesa, i Joaquín Daniel, creïble vigilant amb dots de cantautor) aconsegueixen seduir-nos amb un romanticisme encantador.</span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-81732425112246176402010-11-22T19:29:00.000+01:002010-11-22T20:51:30.645+01:00Esclat de frustracions i sinceritat<div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">El granollerí </span></b><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Òscar Molina demostra la seva habilitat en la direcció d'actors amb Pasta Fullada, fins desembre al Teatre Gaudí</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHs6dOBWLznxhTDbDMo1tALWGnE0cm5jAWjYLKItldmbO6z39a1tfzwFD6wWLrOpYsHKEmcslXKMp44txbhH8nZrPJM2sE1XaoGnygQmD3yp9P3wowqIapDfIBT1-OMwmzXM6a6GDuuBzj/s1600/pasta_fullada.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHs6dOBWLznxhTDbDMo1tALWGnE0cm5jAWjYLKItldmbO6z39a1tfzwFD6wWLrOpYsHKEmcslXKMp44txbhH8nZrPJM2sE1XaoGnygQmD3yp9P3wowqIapDfIBT1-OMwmzXM6a6GDuuBzj/s1600/pasta_fullada.jpg" /></a></div><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b>Pasta fullada d'Ever Blanchet</b></span></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Direcció: Òscar Molina</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Intèrprets: Josep Minguell, Margarida Minguillon, Carles Sales i Carme Sansa</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Teatre Gaudí. Barcelona</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Fins el 19 de desembre de 2010</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Qui decideix que determinats temes, com el sexe o l'amor, són tabú a partir de certa edat? Perquè ens omplim la boca de conceptes com maduresa i llibertat si en realitat vivim autocensurant-nos i reprimint els nostres impulsos? Aquestes i altres preguntes es plantegen a Pasta fullada, comèdia existencial escrita per Ever Blanchet i que el granollerí Òscar Molina dirigeix al Teatre Gaudí de Barcelona fins el proper 3 de desembre. L'obra, fresca i molt humana, ens presenta les vides de dos matrimonis que comparteixen amistat i una edat, els seixanta, en la que, sent capaç de veure la teva vida en perspectiva i alhora veure'n el final, les frustracions i secrets més íntims poden esclatar en qualsevol moment.<br />
</span></div><div style="margin: 0pt 0pt 10pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">A banda del sentit de l'humor, la principal virtut de l'obra és la proximitat i capacitat d'apropar-se i seduïr el públic, és un dels principals atractius de Pasta fullada. Hi ajuden molt tant l'espai teatral, amb públic molt proper i a quatre bandes, com l'entrega absoluta del quartet d'actors, molt coneguts i amb una dilatada experiència. Especialment creïbles i emocionants resulten les interpretacions de Margarida Minguillón, magnífica, i Carles Sales, en una de les millors actuacions que se li recorden. Com acostuma a passar amb molts actors que dónen el salt a la direcció, Òscar Molina ha desenvolupat una especial habilitat i sensibilitat en la direcció dels actors. En aquest cas, a més, ha aconseguit que els protagonistes s'impliquin i ofereixin actuacions despullades i molt sinceres.</span></div><div style="margin: 0pt 0pt 10pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Més enllà d'això es percep en el text d'Ever Blanchet una gran ambició per tractar amb proximitat però profunditat questions vitals de díficil tractament. El joc dels diàlegs entre tots els protagonistes és capaç no tant sols d'arrencar sincers somriures, sinó que fa reflexionar amb naturalitat l'espectador sobre la seva pròpia experiencia. Malgrat alguns girs argumentals que tenen voluntat d'originalitat i sorpresa resulten un pèl forçats i innecessaris i fan grinyolar el conjunt final, la peça deixa un bon regust. Molt recomanable.</span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-51437518166258624882010-11-21T20:44:00.000+01:002010-11-22T21:10:00.619+01:00El cabaret de la memòria<div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">La companyia gallega Voadora porta a Ponent Super 8, una comèdia musical alegre i enèrgica però mancada d'idees.<br />
</span></b></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></b></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDZss2kqL8aYOCEaci1t0xmSPlYwC0n88Tw3xJ2L-hhL2pjqHhZrh4MS07jNgUskwqTLJBcJqJUscJoBIW0XWIBDVbI9rYxf6GLuK0usAN_VaDtYjkEhjA9XGGHvN2w3t4sxgsUKDOHXVX/s1600/Super8.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDZss2kqL8aYOCEaci1t0xmSPlYwC0n88Tw3xJ2L-hhL2pjqHhZrh4MS07jNgUskwqTLJBcJqJUscJoBIW0XWIBDVbI9rYxf6GLuK0usAN_VaDtYjkEhjA9XGGHvN2w3t4sxgsUKDOHXVX/s1600/Super8.jpg" /></a><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Super 8. Cia. Voadora</span></b></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Dramatúrgia i direcció: Marta Pazos</span></i></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Intèrprets: José Díaz, Uxía P. Vaello, Marta Pazos, Hugo Torres i Sergio Zearreta.</span></i></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Teatre de Ponent. Granollers</span></i></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">dissabte 20 de novembre de 2010</span></i></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Memòria i identitat. Dos conceptes de profund significat que volen ser la base d'un espectacle tant estrambòtic com divertit, tant desendreçat com bojament irresistible. Super 8, de la companyia gallega Voadora, és una comèdia musical plena de llum, música i color, amb l'humor com a guia i que, malgrat la voluntat de reflexió, acaba esdevenint un original però simple divertiment. Vista aquest cap de setmana al Teatre de Ponent, la proposta es viu com un mena de cabaret, en el qual els actors, polivalents, ballen, canten i també són els músics.</span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Tots som directors amateurs de la pel·lícula de la nostra vida i la memòria és l'habitació on guardem les bobines gravades. Aquest és el fil conductor de Super 8, que ens mostra fragments aleatoris i inconnexos d'una vida qualsevol. L'homenatge a la vella càmera, present en tot moment en un lateral de l'escenari, és l'excusa per despullar l'interior i capbussar-se en el caos dels records. El viatge no és fàcil de seguir i ens molts casos és difícil veure la connexió entre les escenes. Però l'aposta estètica, clarament retro i fins i tot amb un pont 'hortera', aconsegueix que ben aviat un es despreocupi del sentit de tot plegat i aprofiti per gaudir de la frescor i humor de les escenes.</span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">L'obra, inclassificable, es veu i es viu amb un somriure de principi a final. El bon saber fer dels actors, entregats i enèrgics, és evident. Però malgrat el positivisme que transmet la proposta, aquest tipus de teatre és del que no deixa posit. La comparació entre la memòria i els films amateurs o familiars es queda finalment en una idea que la companyia aragonesa és incapaç de fer avançar. En acabar la funció un es queda amb la sensació que rera la modernor i l'orginalitat no hi ha gaire cosa més que festa i rialles.</span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-30647381877381201342010-11-19T20:44:00.000+01:002010-11-22T21:16:05.960+01:00Histrionisme, empentes i poca veritat<div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">L'argentí Daniel Veronese porta a Granollers la seva versió de La casa de nines d'Ibsen</span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></b></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh97oY93GUn5boikqF7NAJKdJl5b3VLpqRCjnfFpB3A4-NVa6HTOfW6bUaYKxx8NqsPt8Lg9LRyIdF4m3yOoBVaPyWaEmB2C8fn5xBEvC7ta1uPg8_AfCJY0o3zHAFf-JILoEb7FKCby3cO/s1600/desarrollo_civilizacion_venidera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh97oY93GUn5boikqF7NAJKdJl5b3VLpqRCjnfFpB3A4-NVa6HTOfW6bUaYKxx8NqsPt8Lg9LRyIdF4m3yOoBVaPyWaEmB2C8fn5xBEvC7ta1uPg8_AfCJY0o3zHAFf-JILoEb7FKCby3cO/s1600/desarrollo_civilizacion_venidera.jpg" /></a></div><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">El desarrollo de la civilización venidera</span></b></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Versi</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">ó de 'La casa de nines' d'Ibsen</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
<i>Dramatúrgia i direcció: Daniel Veronese</i><br />
<i>Intèrprets: Carlos Portalupi, Maria Figueras, Anna Garibaldi, Mara Bestelli, Jorge Suárez .</i><br />
<i>Teatre Auditori de Granollers. Granollers</i><br />
<i>divendres 19 de novembre de 2010</i></span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i></i></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Està clar que, com passa en tota disciplina artística, i des del punt de vista de l'espectador, un tant per cent molt elevat de l'opinió final d'un espectacle és una qüestió subjectiva. Un fet que es veu molt clarament amb les obres de companyies argentines: o agraden molt o no agraden gens. La de Daniel Veronese ofereix un teatre de low cost (l'escenari de les seves obres és sempre el mateix amb lleugeres variacions) on es reinteprpreten clàssics d'Ibsen o Txèhov i on la paraula i l'actuació són el principal reclam. Una experiencia estimulant i positiva sempre i quan es visquin com a virtuts els invevitables tics del teatre argentí. A Granollers, vista la reacció de l'escàs públic que va assistir divendre al Teatre Auditori de Granollers, aquest és un tipus de teatre que agrada.<br />
</span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Basada en La casa de nines d’Ibsen, El desarrollo de la civilización venidera defineix ja des el títol dos característiques del caràcter argentí. La seva longitud i complexitat ens parlen de la voluntat de trascendir i alhora deixen clar que l'habitual habilitat dialèctica dels argentins serà present a escena. El tema central de l'aposta de Veronese és el mateix que l'obra d'Ibsen: una dona que, avergonyida per un fet passat de dubtosa moralitat, té la valentia de deixar el seu home, els fills i les responsabilitats socials.<br />
</span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">El problema és que aquí, enlloc del gèlid retrat d'Ibsen sobre la institució familiar i el paper de la dona, trobem una història amb to de culebrot. Veronese ens parla d'un matrimoni suposadament perfecte, però des del principi el to autoritari de Helmer i l'exagerat histrionisme de Nora avancen massa aviat una tragèdia anunciada. L'evolució dels personatges i les accions es desenvolupa a correcuita i l'actuació plana dels actors, que sembla que interpretin sense ànima, tampoc ajuda a creure's el què passa. És cert que la funció puja d</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">e nivell</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> a la darrera mitja hora, molt més intensa, però a aquestes alçades és difícil que un crit o una empenta violenta puguin enlairar una història que fa massa estona que ens ha deixat d'interessar.</span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-78897127316377239512010-11-07T20:44:00.000+01:002010-11-22T21:14:18.399+01:00Analfabets emocionals<div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b>La versió teatral d'Escenes d'un matrimoni de Bergman apropa a Granollers un dur retrat de les relacions de parella</b></span><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXvQFHHjJZ_0pY1BNgiNfevpHqioPUct0sxABALq-8kK456oSAsOzS8eSvZzkdvdrQXB7dzhra8EebkMfA4sl4Qm6A_A9VQ6eBukJVTznCit6KDI2dzKfXTXZtG-fZcvbpi-5EDkASaVwH/s1600/escenes_matrimoni.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgXvQFHHjJZ_0pY1BNgiNfevpHqioPUct0sxABALq-8kK456oSAsOzS8eSvZzkdvdrQXB7dzhra8EebkMfA4sl4Qm6A_A9VQ6eBukJVTznCit6KDI2dzKfXTXZtG-fZcvbpi-5EDkASaVwH/s1600/escenes_matrimoni.jpg" /></a><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;">Segurament les relacions humanes, i més concretament les relacions de parella són un dels temes més recurrents en totes les disciplines artístiques, des de la literatura al cinema, passant per la música i evidentment el teatre. És per això que el que Ingmar Bergman ens explicava fa més de trenta anys al film Escenes d'un matrimoni ens sona avui a història mil vegades vista. Tot i que el singular amor de Johan i Marianne continua desconcertant per la seva voluntat de trencar motlles i reflexionar sobre la institució del matrimoni, la translació de la pantalla a l'escenari sota la direcció de Marta Angelat requeria segurament un muntatge més íntim, no apte per a sales del tamany del Teatre Auditori de Granollers. Un muntatge més proper que permetés gaudir de l'impecable treball actoral de Franesc Orella i Mònica López.</span></b></span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Envoltats per una escenografia clàssica (un habitatge on tot està on ha de ser) i protegits per una falsa seguretat de blanc pur, els protagonistes d'Escenes d'un matrimoni passen per una espiral d'emocions i sentiments, d'un matrimoni suposadament perfecte a l'odi més visceral passant per successius trencaments i allunyaments. Obsessionats per trobar un sentit a les seves vides, en lluita continua per trobar l'equilibri entre el cor i la raó, la seva sorprenent relació serveix a Bergman per parlar sense complexes del sexe, de les frustracions, de les il·lusions i sobretot del perill de les convencions socials, d'acabar triant camins en funció del què diran. L'obra, a l'igual que la pel·lícula es sustenta en els diàlegs dels protagonistes, sovint poc realistes, però amb reflexions tremendament interessants. El treball de Marta Angelat es centra precisament en potenciar aquesta diàlegs i, com passa sovint amb directors que també són actors, es nota sobretot en l'acurada direcció d'actors.</span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Menció apart de la funció a Granollers es mereix, lamentablement, el públic, que tampoc va omplir la sala gran. No sabem si per una confusió amb el títol (no, aquesta obra no té res a veure amb la vergonyosa sèrie de televisió...) o simplement per una manca d'educació cada cop més habitual a la majoria de teatres, el cert és que entre el soroll de caramels (tant costa desembolicar-los a les pauses o quan sona la música?), el concert d'estossec exagerats i encomanadissos, els comentaris gairebé en veu alta i les riallades exagerades i a destemps, no ha estat gens fàcil endinsar-se en el viatge emocional dels protagonistes. Quina sonoritat té aquest teatre que dificulta sentir els actors però permet escoltar amb detall com algú busca alguna cosa a la bossa? Una llàstima.</span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-11785566256208525392010-11-06T19:44:00.000+01:002010-11-22T20:59:07.145+01:00Homenatge i sensibilitat<div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNT3kz0QdwP7Cb4Y_FiyHT36NoP2WLIcPeuwtQsFR18mYnWHES2Py-EkmaumiD16D3OMDqwOl4uNa5FrQTHyLYZlCdNVtk_zgc2nbK4XLBIzEilJ-CI4uzjq_LYfGddks2zX4Qp3UaggZD/s1600/La-casa-del-abuelo.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNT3kz0QdwP7Cb4Y_FiyHT36NoP2WLIcPeuwtQsFR18mYnWHES2Py-EkmaumiD16D3OMDqwOl4uNa5FrQTHyLYZlCdNVtk_zgc2nbK4XLBIzEilJ-CI4uzjq_LYfGddks2zX4Qp3UaggZD/s1600/La-casa-del-abuelo.jpg" /></a></div><i><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Rosa Díaz porta a Ponent La casa del abuelo, un emotiu espectacle que converteix el joc infantil en una defensa dels records<br />
</span></b></i></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><i><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
La casa del abuelo. Cia. La Rous</span></b></i></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Dramatúrgia i d</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">irecció: </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Rosa Díaz</span></i></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Intèrpret</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">: </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Rosa Díaz</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">.</span></i></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Teatre de Ponent. Granollers</span></i></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">divendres 5 de novembre</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> de 2010</span></i></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Quan la sensibilitat i l'imaginació són a l'arrel d'un espectacle, algunes etiquetes poden ser contraproduents. Per això és un encert que, en programar La casa del abuelo, el Teatre de Ponent hagi evitat definir aquesta original obra com un espectacle per a infants. Més escaient és la definició de teatre d'objectes i actriu, que ens permet apropar-nos a una forma poc habitual d'explicar històries i que permet gaudir tant a infants de cinc anys com a adults que no han perdut la capacitat de sorprendre's.</span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">La casa del abuelo és, en primer lloc, un emotiu homenatge de la creadora, Rosa Díaz, al seu pare. Partint de la base que tots els qui estimem i ja no hi són sobreviuen gràcies al nostre record, Díaz elabora un meravellós viatge capaç de convertir un antic mo</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">ble en una caixa de sorpreses, </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">els records en un joc de nens, i que respira una veritat </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">poc habitual</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">.</span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Un preciós escriptori de fusta és el punt de partida i el petit escenari on cal fixar la mirada. L'aparició d'uns originals titelles artesanals transformarà poc a poc cada peça d'aquest moble en espais d'un temps antic. Primer coneixerem l'avi, i el veurem en la seva rutina diària</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">. Després apareix</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> l'àvia, el seu gran amor, i sabrem com es van conèixer. La titella més menuda i eixerida, la de la neta, és la que connecta el públic amb el record i l'estimació que tots hem tingut pels nostres avis. </span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">És per això, per aquesta efectiva identificació emocional amb els sentiments d'aquests titelles, que la mort de l'avi resulta corprenedora. La naturalitat, però, és la resposta de la neta, mentre l'àvia viu el dol amb més tristesa. I és precisament la naturalitat de la neta la que permet que l'avi, d'alguna manera, continuï viu. </span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin-left: 0pt; margin-right: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">No és fàcil, d'entrada, entrar en el petit món de somnis i records de Díaz. No estem prou acostumats ni a la màgia de les titelles ni a endinsar-nos en records de familiars que ja no hi són. Però ben aviat la senzillesa de la proposta i el recurs dramàtic del joc infantil ens atrapen i ja no ens deixaran fins el final. Un final en el que no és estrany trobar-se, de cop, amb alguna llàgrima inesperada. Com tampoc costa de creure que aquesta petita meravella s'emportés el 2009 el </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">premi al millor espectacle de</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> FETEN, la fira europea de teatre per a nens i nenes de Gijón.</span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-76830374428536128552010-10-18T00:00:00.000+02:002010-11-22T21:15:04.988+01:00Quan viure és córrer sense sentit<div style="margin: 0pt 0pt 10pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">La companyia italiana Sanpapié presenta a Ponent Prima Persona, una intensa reflexió sobre les raons del què fem<br />
</span></b><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiETP4P45bsIPmXvlBlOj0lwLSiXcxTejL0g0ynax4rVAnaTGq4eA2uT7fe0nJbiC9okvc9HyuhUz3t97bStYAATl2csUj0s9ZYRPzes5gX5NgqLreIHMZ7XJKJlTJs492bwrFptB1XDVXx/s1600/prima_persona.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiETP4P45bsIPmXvlBlOj0lwLSiXcxTejL0g0ynax4rVAnaTGq4eA2uT7fe0nJbiC9okvc9HyuhUz3t97bStYAATl2csUj0s9ZYRPzes5gX5NgqLreIHMZ7XJKJlTJs492bwrFptB1XDVXx/s1600/prima_persona.jpg" /></a><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Prima Persona de la cia. Sanpapié (Itàlia)</span></b></div><div style="margin: 0pt 0pt 10pt;"> <i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Direcció: </span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Lara Guidetti</span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Intèrprets: </span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Lara Guidetti, Francesco Pacelli i Marcello Gori</span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">.</span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Teatre de Ponent. Granollers</span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">dissabte 16</span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> d'octubre de 2010</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Malgrat el seu senzill i despullat escenari és molt adequat per aquest tipus d'espectacles, no és fàcil veure dansa contemporània al Teatre de Ponent de Granollers. Per això fa més il·lusió veure una peça com Prima Persona, de la companyia italiana Sanpapié. La impressió, després de 50 minuts intensos de moviment, música i reflexió, és que, malgrat la manca d'excel·lència tècnica, l'espectacle és capaç, en el seu conjunt, de transmetre una gran intensitat i un missatge clar i potent.</span></div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Potent és la música i efectes sonors originals, en aquest cas creats amb bases electròniques i llançats en directe i des de l'escenari pel mateix creador, Marcello Gori; i impactant és la llibertat coreogràfica. Els ballarins i coreògrafs, Lara Guidetti i Francesco Pacelli, comencen corrent i acaben corrent, transmetent la idea que viure sempre és una cursa per arribar els primers, encara que no sempre tinguem clar el perquè.</span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-31717948832235211882010-10-17T19:29:00.000+02:002010-11-22T20:34:04.082+01:00Personalitat pròpia<div style="margin: 0pt 0pt 10pt;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge8-6gCZfoHWf0sfUmwYMsTTL15eT6IgyzTZvPfB9tBktUdziYPxPitJ4h1J58M4eKtDmC_h-UownklXw43jCK-qcGG1CM0zSWvymQ8FXA3cZXFPSMuwJFf0isb_aieJVomP1PHybCuB2L/s1600/laiaia_mariacoma.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEge8-6gCZfoHWf0sfUmwYMsTTL15eT6IgyzTZvPfB9tBktUdziYPxPitJ4h1J58M4eKtDmC_h-UownklXw43jCK-qcGG1CM0zSWvymQ8FXA3cZXFPSMuwJFf0isb_aieJVomP1PHybCuB2L/s1600/laiaia_mariacoma.jpg" /></a></div><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Continua el Cicle de Cants i Autors de Granollers amb el descobriment de La Iaia i la confirmació de Maria Coma<br />
</span></b></div><div style="margin: 0pt 0pt 10pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">La Iaia - Maria Co</span></b><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">ma</span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Cicle de Cants i Autors 2010</span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Organitza: Casal Popular l'Esquerda</span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">El Gra. Granollers</span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">divendres 16 d'octubre de 2010</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Ni</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">t de descobriments i confirmacio</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">ns al Gra, estrenat el passat divendres com a sala de concerts per a la tercera edició del Cicle de Cants i Autors que organitza el Casal Popular l'Esquerda de Granollers. Acompanyats d'una bona colla d'amics, Ernest Crusats i la seva banda presenten el seu primer disc, 'El meu vaixell', gravat després de gu</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">a</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">nyar el concurs VicSona 2009. Maria Coma arriba a Granollers consolidada com un dels grans valors de la música catalana actual i en plena i intensa gira de Linòleum, el seu primer disc en solitari. Dues atractives actuacions que confirmen el bon ull dels organitzadors d'aquest cicle, que res té a envejar a festivals similars de més trajectòria i pressupost.<br />
</span></div><div style="margin: 0pt 0pt 10pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Només bateria i contrabaix elèctric. Crusats impregna de quotidianitat, records d'infantesa i humor la poètica lletra de les seves cançons, que enriqueix amb dobles veus i instruments vocalitzats gravats i reproduïts en directe amb una pedalera d'efecte loop. La dolcesa de temes com 'La noia de l'estació' o 'La iaia' es combinen amb l'humor de 'Sota l'Arbre' i una particular versió del 'Like a Prayer' de Madonna. Sensibilitat i personalitat pròpia són dos dels adjectius aplicables a la seva música, marcada per un directe tant fresc i senzill com original i autèntic, tal com raja, com el propi Crusats.</span></div><div style="margin: 0pt 0pt 10pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Música minimalista i divertida, fresca i dolça, i una posada en escena i música cuidades fins al darrer detall. Aquesta és la proposta de Maria Coma en el concerts de presentació de Linòleum, el seu primer disc després del projecte Ü_MA, que tenia en comú Pau Vallvé, el bateria que l'acompanya en el seu projecte en solitari. Presumida -jersei ample vermell com l'orgue de colors i cabell recollit en una cua- i molt expressiva en els seus moviments amb el piano, Maria Coma destaca per damunt de tot per una veu aguda i dolcíssima, que acompanya una més que notable destresa al piano. Els temes, trapelles, remeten a un univers propi ple d'imaginació i ingenuïtat, i la riquesa musical posa de manifest no tant sols la seva completíssima formació musical, sinó ta</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">mbé una inquietud creativa engre</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">scadora i inesgotable.</span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-75461410872430134172010-10-08T23:27:00.000+02:002010-11-21T15:57:07.792+01:00Redescobrir el vers<div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Frederic Roda estrena a Ponent L'impostor, una despullada versió del Tartuf de Molière que permet gaudir de nou del teatre en vers</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">L'impostor de Joan Oliver; versió del Tartuf de Molière</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Direcció: Frederic Roda</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Intèrprets: Marina Barberà, Laura Fité, Anaïs Garcia, Anna Massó, Marc Rius i Jordi Sanosa.</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Teatre de Ponent. Granollers</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">7 d'octubre de 2010</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> </span></div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Convençut de la força i validesa del vers al teatre, Frederic Roda torna a demostrar que, en un món escènic obstinat en renovar, reinventar i deconstruir els clàssics, el més arriscat i innovador potser és simplement respectar els textos i oferir-los despullats, a mercè de la dicció dels actors. I aquesta és de nou la fórmula que el director del Teatre de Ponent ha aplicat amb èxit L'impostor, una proposta presentada a la darrera fira de Tarrega basada en la traducció catalana que Pere Quart va fer del Tartuf de Molière. L'obra, vista aquest cap de setmana a la petita sala alternativa de Granollers, aconsegueix fer gaudir de la treballada rima dels versos de Joan Oliver i arrencar somriures amb els embolics d'aquesta comèdia clàssica estrenada al segle XVII pel dramaturg francès.</span></div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">La història és força coneguda. Segimon, un home ric i respectat, està obstinat en casar la seva filla, Anna, amb Tartuf, un home devot que acull a casa seva i venera sense límit. Francina, la minyona, llesta i sense pèls a la llengua, desconfia de Tartuf i vol convèncer el seu senyor que el millor pretendent és Maurici, l'enamorat d'Anna. Elvira, la mare d'Anna, aprofitarà la debilitat de Tartuf cap a ella per desemmascarar-lo i mostrar-lo com un impostor davant del pare, cec davant de la seva verdadera personalitat. Sota l'embolcall d'una comèdia d'embolics, i amb un vers riquíssim, Molière amaga una dura crítica sobre la massa habitual falsedat dels qui aparenten ser molt devots i religiosos.</span></div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">La versió dirigida per Roda aconsegueix no tant sols fer digerible la història, gens feixuga, sinó que permet gaudir del vers. Hi ajuda molt la més que correcta interpretació de tots els actors i actrius i el gran treball de dicció del text, que sona fluid i natural. Sorprèn l'elecció d'una actriu pel paper de l'Impostor, fet que no afecta ni a la història ni a la credibilitat de l'espectacle, però que tampoc sembla aportar cap matís nou a l'obra. L'escenografia, minimalista, juga amb la llum, una taula i un asseient per crear un espai despullat, simple, només marcat amb la projecció d'una creu i una imatge religiosa. El vestuari, molt clàssic i un pèl avorrit, és l'únic element, juntament amb el llenguatge, que permet situar l'acció. Cap d'aquests elements però té massa importància davant del text, el veritable protagonista de l'obra.</span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-3647569071800766142010-09-24T23:24:00.000+02:002010-11-21T15:59:13.395+01:00Desig adolescent, veritat escènica<div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">De-Sideris</span></b><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">, que obre temporada al Teatre de Ponent, és </span></b><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">una obra potent i original que mescla joves sense experiència actoral amb una direcció professional.</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"></span></b><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">De sideris</span></b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">d'Helena Tornero la companyia Ponent Jove</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Direcció de Roberto Romei i Marta G. Otín</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Amb </span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Núria Adán, Duna Bosch, Mireia Bosch, Yeray Cremades, Adrià Girona, Mariona Gual, Teresa Guixé, Noel Jiménez, Cèlia Legaz, David Martín, Aïda Nacher i Raúl Ribas.</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Divendres 24 de setembre de 2010</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Teatre de Ponent de Granollers</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><br />
</div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Si l'aposta pel risc, la reinvenció constant i la recerca de noves fòrmules escèniques són les raons de ser de les sales alternatives l'inici de curs del Teatre Ponent és tota una declaració d'intencions. </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">La</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> petita sala de Granollers va arrencar dijous passat la temporada amb De-Sideris, una proposta que mescla joves actors sense experiència amb una direcció i pr</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">oducció de nivell professional. </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Un espectacle fresc, sincer, ple de veritat, que </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">reflexiona</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> sobre el desig, en totes les seves cares, vist des de la perspectiva dels adolescents.</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Demostrar que, amb treball, constància i </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">la mo</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">t</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">ivació</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">, qualsevol jove és capaç de sortir a l'escenari i transmetre una entrega, professionalitat i honestitat fora de qualsevol dubte. I alhora treure tot el suc a la sincera innocència, a la manca de prejudicis i vicis habituals en actors amb més experiència. Amb aquests dos clars objectiu</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">s Roberto Romei, </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Marta G.Otín</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> i Helena Tornero</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> han apostat amb força per De-Sideris, un espectacle de teatre social fet amb i per als joves. Concebut com una història eminentment visual, però també reflexiva i molt marcada per l'</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">expressivitat gestual</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">, De-Sideris atrapa des del principi no tant sols pel que explica sinó per la capacitat de transmetre </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">la personalitat </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">de cadascún dels seus protagonistes i co-creadors.</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Partint dels desitjos que s'amaguen en tots els somnis, </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">i </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">en poc més d'una hora</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">,</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> l'obra ressegueix les múltiples facetes del desig, des de l'obsessió per una determinada peça de roba o de menjar, fins l'enamorament més visceral o la desesperant decepció que suposa topar-se de front amb la dura realitat. Tot el conjunt, tant les projeccions, com la potent tria musical les diferents coreografies, transmeten una força i una sinceritat poc habitual</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">s</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> en un escenari. Els joves protagonistes, intensos de principi a fi, es deixen la pell per fer viure al públic els seus desitjos, somnis, pors i angoixes. I el resultat esdevé un bonic retrat, no tant sols del desig, sinó de l'adolescència. Imperdible. Fins el 3 d'octubre</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">.</span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-92078044319067612202010-08-28T23:03:00.000+02:002010-11-21T16:01:23.865+01:00Monòlegs amb molt de teatre<div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Dani Pérez presenta a Ponent 'Cazando Gamusinos', el seu espectacle més àcid.</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Cazando Gamusinos</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Direcció de Carme Malé</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Amb Dani Pérez</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Divendres 27 d'agost de 2010</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Teatre de Ponent de Granollers</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><br />
</div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Més emprenyat, més crític</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">,</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> però amb la mateixa capacitat per arrencar sonores riallades. Dani Pérez, </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">el Teatre de Ponent i la Festa Major de Granollers </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">han tornat a ser aquest any </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">una combinació d'èxit</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">. </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Cazando Gamusinos</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">, e</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">l nou espectacle del monologuista de Premià de Mar, enfoca </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">ara </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">la seva mirada</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> divertida</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> cap a la religió, l'economia, la política i la cultura.</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">A diferència de molts altres monologuistes de la seva generació que omplen sales a Barcelona, Dani Pérez no basa els seus espectacles només en guions més o menys originals o en l'absurditat de situacions reconeixibles. Després de deu anys de carrera i sis espectacles, Pérez ha confirmat el seu talent actoral, que li permet treure suc, i per tant rialles, a situacions rídicules. Gràcies a les seves ganyotes, els seus personatges i la mímica és capaç de visualitzar situacions com els animals d'una divertida arca de Noé o un parc infantil amb un tobogan que s'enfila fins els núvols.</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Aparentment tímid en l'arrencada, Dani Pérez es converteix en pocs segons en una imparable màquina de fer riure. Durant prop d'hora i mitja sua la samarreta literalment per fer-nos còmplices de situacions quotidianes en un supermercat o en un banc. Per primera vegada, però, els seus monòlegs deixen entreveure per primera vegada en els seus espectacles un rerafons de reflexió i crítica social. El missatge: no deixeu que us enredin. L'humor de Pérez continua sent gestual i molt visual, però també hi ha més amargor. Amb la maduresa ha crescut com a actor, però hem perdut un xic del seu riure espontani i contagiós.</span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-18477166082933337782010-08-28T19:26:00.000+02:002010-11-21T14:53:14.110+01:00Espectacle en majúscules<div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">El Mag Lari omple el Teatre Auditori amb el seu nou espectacle, mescla magistral de màgia i humor.</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Sonrisa y magia, The sound of magic, </span></b><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">de Mag Lari</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Idea, guió i direcció de Josep Maria Lari</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Amb Mag Lari i Pol Quintana</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Divendres 27 d'agost de 2010</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Teatre de Ponent de Granollers</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><br />
</div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Mai humor i màgia havien estat combinats amb tanta maestria. Fa més de vint anys, un mag català, el televisiu Màgic Andreu, va convertir-se en un dels prime</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">rs a incorporar l'humor en l</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">'il·lusionisme de casa nostra. Avui, un dels hereus d'aquell tipus d'espectacle s'ha convertit per mèrits propis amb </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">un dels millors mags de l'actualitat</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">.</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Divertit, ràpid, i amb un gran sentit de l'espectacle en majúscules, el Mag Lari va omplir </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">dissabte </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">el Teatre Auditori de Granollers amb un dels seus darrers muntatges, </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">The sound of magic</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">. L'espectacle, que compta amb números ja coneguts i d'altres de nous, </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">opta </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">una vegada més</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> per la fòrmula d'è</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">xit que </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">caracteritza </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">aquest autèntic showman: màgia clàssica i humor a tocar de butaca combinats amb espectaculars i sorprenents números d'il·lusionisme de gran format. Les cartes es combinen amb el fum, les llums i número</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">s</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> de playback </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">centrats</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> en conegudes cançons de musicals o crooners com Frank Sinatra.<br />
</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Espectacle apte per a tots els públics, iressistiblement divertit i de ritme imparable, </span><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">The sound of magic</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> confirma una vegada més el gran talent d'aquest mag. L'elegant suma de l'il·lusionisme més efectista amb un sentit de l'humor fresc i proper funcionen com una màquinaria perfecta dalt l'escenari. Espectacle i màgia en majúscules.</span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-64707545798531988612010-08-26T23:25:00.000+02:002010-11-21T16:15:15.345+01:00Relacions diferents<div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Ever Blanchet presenta a Ponent Desiguals, un original però fallit relat sobre el món de la dona.</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Desiguals</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><i>d'Ever Blanchet</i></span></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Direcció d'Ever Blanchet</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Amb </span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">aria Clausó, Karme Málaga i Laura Sancho</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Dimecres 25 d'agost de 2010</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Teatre de Ponent de Granollers</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><br />
</div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Ambiciosa i amb ganes de generar complicitats, </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Desiguals</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">, la darrera obra dirigida pel veterà Ever Blanchet, tracta amb naturalitat aspectes com la bisexualitat, l'amistat, l'amor i la vellesa, però no aconsegueix que la història</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> sigui prou creïble com per fer còmplice el públic. Plena d'interessants reflexions, els diàlegs de les protagonistes són poc naturals i massa sovint es veu clarament l'empremta i la intenció de l'autor. Emmarcada en la programació teatral de la festa major de Granollers al Teatre de Ponent, l'obra compta, això sí, amb unes interpretacions força correctes.</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Desiguals </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">explica la història d'amor i amistat de la Rita i la Mar, dues dones de personalitats gairebé oposades que construeixen tota una vida de tendresa i complicitat. L'Alícia, el tercer personatge, funciona com a estrany enllaç entre les dues dones, i un quart personatge, un home que només coneixerem pel que n'expliquen, es creuarà també en la vida de les tres protagonistes. El joc escènic juga des del principi a trencar la quarta paret, i els diàlegs entrecreuats a dues i a tres bandes es combinen amb monòlegs que interpel·len al públic. El pas del temps, poc clar, s'ha d'acabar remarcant amb cartells, un recurs poc encertat. L'escenografia de l'obra, freda i sense massa personalitat, dibuixa quatre espais separats per gespa i marcats pel joc de llums. Al fons, unes fotografies gegants de models pretenen oferir el contrast entre la suposada perfecció estètica femenina i l'atractiva imperfecció de les protagonistes. El contrast real, però, ve del recorregut vital d'aquestes tres dones, original sens dubte, però tant poc creïble que acaba per provocar desinterès. Per això ni l'atractiu d'alguns diàlegs ni el bon saber fer de les actrius pot salvar una història mancada de veritat i proximitat. Què difícil que és explicar històries!</span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-83400030947508019092010-07-04T23:04:00.000+02:002010-11-21T16:13:07.512+01:00Fresc viatge musical<div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">La companyia Els Pirates Teatre obre el Teatre de Ponent a la mitjanit amb un divertit espectacle musical.</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Comedy Tonight</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">companyia Els Pirates Teatre</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Direcció d’Adrià Aubert</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Amb Núria Cuyàs, Llorenç González, Bernat Cot, Lluna Pindado i Ariadna Cabiró (piano)</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Dissabte 3 de juliol de 2010</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Teatre de Ponent de Granollers</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Acostumades a suplir amb valentia i imaginació els avantatges econòmics i de promoció que els grans escenaris tenen assegurats, les sales alternatives continuen apostant pel risc i sorprenent per la seva capacitat de reinventar-se. A Granollers, el Teatre de Ponent ha trencat amb la costum de tancar durant el mes de juliol i durant els dos primers caps de setmana es converteix un minúscul cabaret,amb còctel inclós. Conscients que amb l’arribada del calor i les vacances arrossegar públic al teatre és una tasca díficil, gairebé impossible, la proposta s’atreveix fins i tot a fer un radical canvi d’horaris, amb una sessió els dijous a les nou del vespre, i sessions “golfes” a partir de mitjanit el divendres i el dissabte. I pel gran ambient que es respirava dissabte, sembla que l’aposta ha sortit bé. L’espectacle triat, Comedy Tonight, de la companyia Els Pirates Teatre, n’és un dels culpables.</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Concebut com un desanfadat i fresc viatge per la història del gènere del musical, Comedy Tonight contribueix a enriquir una nova generació de musicals de petit format que destaquen per un nivell de qualitat altíssim i un gran savoir fer dels seus intèrprets i que demostren que amb una bona base actoral i musical no es troben a faltar ni els grans decorats ni els efectes especials.</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">L’actor Llorenç González, ja vist a Ponent a l’original Fairy de Portaccelli, és el divertit presentador d’aquesta història musical. Des dels cants dels trobadors a l’Edat Mitjana fins el musical català per excel·lència (Mar i Cel), Comedy Tonight repassa algunes de les més conegudes peces del gènere, d’autors com Gilbert i Sullivan, Leonard Bernstein o Stephen Sondheim.</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Llorenç sorprén una vegada més per la seva vis còmica, la seva polivalència i una simpatia contagiosa. L’acompanyen Bernat Cot, de Sant Feliu de Codines, en substitució de Robert González (destacada veu d’Asufre), i que ens descobreix també una faceta de cantant poc vista fins ara, Núria Cuyàs, habitual en musicals de Dagoll Dagom i coneguda també per ser Tina la bruixa fina, i Lluna Pindado. Els quatre actors i cantants, acompanyats des del piano per Ariadna Cabiró, destil·len qualitat i divertiment pels quatre costats.</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Adrià Aubert, el director de l’espectacle, aconsegueix dotar la proposta d’un sentit de l’humor i d’un fil conductor que l’allunyen amb encert de propostes similars més fredes i acadèmiques. Més enllà de l’homenatge al gènere, Els Pirates Teatre aposten per oferir un entreteniment sincer, honest i de qualitat, sense més pretensions que arrencar somriures i convertir la nit en una agradable vetllada.</span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-21737388065024754932010-06-30T19:28:00.000+02:002010-11-21T14:47:06.467+01:00Classe de cosmologia amb "BOUer points"<div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Pep Bou i Jorge Wagensberg </span></b><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">sorprenen i emocionen amb Berishit, un espectacle que combina ciència i bombolles</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><b></b><b>BERISHIT</b></span></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Direcció</span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> i creació: </span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Pep Bou i Jorge Wagensberg</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Amb </span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Pep Bou i Jorge Wagensberg</span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">.</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Di</span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">mecres</span></i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> <i>30</i> <i>de juny</i><i> de 2010</i></span></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Centre Cultural de </span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Vilanova del Vallès</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><br />
</div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Ja feia temps que en l’entremaliada ment del granollerí Pep Boues bellugava la idea de preparar algun muntatge vinculat a la ciència. Conscient que darrera la seva màgia amb el sabó la química i l’experimentació tenen un paper tant o més important que la paciència i el sentit de l’espectacle, Bou sempre ha cregut en els nombrosos punts de contacte entre les bombolles i els àtoms, entre el sabó i les cèl·lules. Finalment, al passat festival Temporada Alta de Girona, la unió es va produir, amb l’estrena de Berishit, un espectacle amb Jorge Wagensberg a mig camí entre la conferència i l’experimentació teatral que assoleix un difícil equilibri entre entreteniment i divulgació. Dimecres l’espectacle de Bou i Wagensberg va ser al Centre Cultural de Vilanova del Vallès, en una breu gira prèvia a l’estrena al Festival Grec de Barcelona.</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Berishit és la primera paraula del primer paràgraf de la Bíblia i significa “al començament”. Com va començar tot? Quin és l’origen de l’univers? Perquè la natura és com és? L’esperit científic, present de manera espontània i natural en els infants, ens mou a observar el nostre voltant i fer-nos infinitat de preguntes. Científics com Jorge Wagensberg, fa molt de temps que aprofiten les seves evidents habilitats comunicatives per explicar i apropar la ciència a tots els públics. A Berishit, l’objectiu és explicar la història científica més antiga, bella i teatral, i les diapositives o power points són substituïdes per la poesia i la màgia de les bombolles de Pep Bou.</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><br />
</div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">El resultat de la fusió és magnífic. Senzill, directe, divertit, amb les dosis justa d’humor, entreteniment i coneixement. Berishit permet alhora conèixer curiositats sorprenents de les que creen afició per la ciència i sorprendre’s una vegada més amb la poesia que només el “bufaplanetes” sap extreure de les bombolles de sabó. La simpatia contagiosa i el sentit de l’humor de Bou, sempre pacient amb la capritxosa voluntat de les bombolles, es mesclen amb força naturalitat amb les explicacions de Wagensberg. La complicitat entre els dos juga a favor de l’espectacle, al qual només es pot criticar un cert punt d’improvisació i un aire d’experiment que li resta solidesa al conjunt. Malgrat això, els “BOUer points” de Berishit són altament recomanables. Un viatge científic màgic que va des del big bang fins el naixement de la intel·ligència necessària per fer un ou ferrat...de bombolles.</span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4893266954140066592.post-451899049581714522010-06-20T23:02:00.000+02:002010-11-21T16:03:17.350+01:00Ni rialles ni emoció<div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Fallit intent del malabarista "Boni" d'explicar l'angoixa i pors de l'artista rera l'escenari amb Backstage, al Teatre de Ponent.</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Backstage</span></b></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Cia Boni</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">De Jordi Juanet "Boni" i Antoni Morcillo</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Direcció d'Antoni Morcillo</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Amb Jordi Juanet "Boni"</span></i><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> </span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Dissabte 19 de juny de 2010</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><i><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Teatre de Ponent de Granollers</span></i></div><div style="margin: 0pt;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">No és gaire difícil endevinar les intencions del malabarista Boni amb el seu espectacle Backstatge, representat aquest cap de setmana al Teatre de Ponent. En tant sols cinc minuts resulta evident que l'espectacle vol explicar-nos el que passa darrera el teló abans que comenci l'espectacle. Els nervis, la soledat, la il·lusió per l'èxit i la por pel fracàs es barregen entre el vestuari i el material. El problema és que la funció no sap anar més enllà de les bones intencions, i a banda d'oferir una mirada nostàlgica i trista, desaprofita un bon punt de partida i no té ni ritme, ni emoció, ni màgia ni rialles. No anem bé quan als deu minuts ja mires el rellotge en un espectacle que no arriba als 50 minuts.</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Malabarista i home de circ des de fa 27 anys, Jordi Juanet "Boni" va viure una època gloriosa als anys vuitanta i als noranta amb el duet Boni i Caroli, que formava amb Ramon Muñoz. Els seus espectacles de circ van viatjar per tot el món amb un èxit notable fins que l'any 2000 es van dissoldre per seguir carreres artístiques per separat.</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">I si bé diuen que l'experiència és un grau, també es ben sabut que la vida de l'artista és dura, amb molts alts i baixos, i Backstatge, el darrer muntatge de "Boni", té tota la pinta de sorgir d'un moment professional difícil. Amb honradesa i sinceritat, "Boni" vol mostrar-nos la cara menys divertida de l'artista, totes les pors i dubtes als quals s'ha d'enfrontar cada dia d'actuació, independentment de l'estat anímic.</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br />
</span></div><div style="margin: 0pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Però aquest atac de sinceritat acaba jugant en contra de l'espectacle, que no genera en l'espectador ni l'interès ni l'empatia imprescindibles perquè tot plegat funcioni dalt l'escenari. La pretesa naturalitat acaba semblant improvisació i manca de guió. Fins i tot els malabarismes estan mancats d'emoció, i són executats sense la gràcia i el sentit de l'espectacle necessaris per provocar els "ohhs" habituals en el món del circ. Acostumats a tota mena d'espectacles, àvids de sorpresa, aquest Backstage ens deixa massa freds, fins i tot indiferents, i no és capaç tampoc de reflectir l'experiència de "Boni" en un el món del circ. Una llàstima.</span></div>Pep Barbanyhttp://www.blogger.com/profile/16515299327111559084noreply@blogger.com0