diumenge, 27 de març del 2011

Ens queden les paraules

FÉLIX Y GALATEA, de Jonay Roda
Direcció: Frederic Roda
Amb Anna Casas i Joaquín Daniel
Teatre de Ponent
Granollers. 27 de març de 2011
Jonai Roda estrena al Teatre de Ponent. Fèlix i Galatea, un bonic i romàntic viatge poètic.
Un bonic joc teatral que és, alhora, una reivindicació de les virtuts de la poesia per explicar el que vivim i el que sentim. Una senzilla història d’amor capaç d’entendrir el cor més dur malgrat ser totalment previsible. Una petita joia escènica escrita i dirigida per un fill i un pare que es nota que s’estimen els versos. Tot això és Félix i Galatea, l’obra de Jonay Roda que Frederic Roda ha dirigit i estrenat aquest cap de setmana al Teatre de Ponent.


Una gran taula amb vells llibres escampats, quatre cadires i una finestra. Pocs elements, sumats a un efectiu treball de llums i alguns efectes especials, són suficients per situar-nos en una biblioteca, escenari d’una trobada inesperada. Ja és hora de tancar i Galatea, una bibliotecària vocacional tant tímida com apassionada per la poesia, coincideix amb Fèlix, un dels vigilants de seguretat. Ben aviat sabrem que, rere els prejudicis que comporten les seves professions s’amaguen dues persones amb moltes coses en comú.
Ella, sorpresa per l’interès inesperat d’ell per un recull de poesies, comença, mica en mica, a mirar-lo amb uns altres ulls. Ell, ja fa temps que es fixa en la dolça figura d’una bibliotecària que sembla allunyar-se del tòpic i, generosa, lluita per contagiar-li el virus dels versos. Les seves trobades, aparentment casuals però cada cop més intencionades, es convertiran en un meravellós combat dialèctic que, a base de poemes clàssics de la literatura hispana, anirà descobrint els seus caràcters i sentiments.


Sensibilitat i dolçor  són dos dels adjectius que millor encaixen amb Fèlix i Galatea. Potser és veritat que, des del primer minut, ja intuïm que el suposat amor impossible entre dos personatges tant diferents és només qüestió de temps. I segurament això resta a la història una intriga, una curiositat que li haguessin anat molt bé. Però la originalitat del poètic diàleg i el bon saber dels actors (Anna Casas, gran recitadora de convincent timidesa, i Joaquín Daniel, creïble vigilant amb dots de cantautor) aconsegueixen seduir-nos amb un romanticisme encantador.