dissabte, 26 de setembre del 2009

Per gaudir del teatre en vers

Ponent engega temporada amb La filla del Carmesí, un Segarra convincent i minimalista

LA FILLA DEL CARMESÍ de Josep Maria de Segarra
Cia. Knuk Teatre
Direcció i adaptació de Frederic Roda
Amb Eduard Serra, Òscar Jarque, Núria Santaló, Xesco Pintó, Maria Calvet, Susana Gómez, Agustí Sanllehí i Mònica Barrio
Divendres 25 de setembre de 2009
Teatre de Ponent de Granollers

Fer-nos gaudir de teatre en vers a través d’un deliciós conte amb ingredients de drama i comèdia costumista. Això és el que aconsegueixla peça dirigida per Frederic Roda que ha engegat la temporada del Teatre de Ponent. L’estrena divendres de la seva versió de La filla del Carmesí, de Josep Maria de Segarra, va deixar molt bon regust de boca entre els assistents. Més enllà de les irregulars interpretacions de la companyia Knuk Teatre, la proposta permet gaudir del català vivíssim de Segarra.
L’argument és simple, gairebé de conte infantil: Un ric hereu de comarca accepta la juguesca de casar-se amb la primera dona que entri por la porta. L’escollida per l’atzar és la filla del Carmesí, un artista bufó que actua de poble en poble.
L’aposta esceonogràfica de Romana Redlova i el mateix Roda és minimalista: una plataforma lleugerament inclinada, forrada amb una imitació de textura tèxtil i ocupada tant sols per una taula i dues cadires de. L’acompanya a la perfecció el joc de llums de Marc Martín, necessariament discreta, gairebé invisible. Només es permet un cert luxe en el bonic vestuari creat també per Redlova.
Aquí el protagonista absolut és el vers, sentir als actors recitar en un bonic català ric i expressiu. I si bé està clar que el conjunt de la proposta aconsegueix fer gaudir de la paraula, també es fan evidents les grans diferències entre les dots interpretatives i de dicció dels actors: uns, segurs i convincents; els altres, insegurs i difícils d’entendre.